Un Rèquiem per a Salvador Espriu

Teatre | Musical

informació obra


Producció:
TNC, L'Auditori-OBC
Direcció Musical:
Miquel Ortega
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
Intèrprets:
José Ferrero (tenor), Àlex Sanmartí (baríton), Maribel Ortega (soprano), Marisa Martins (mezzosoprano), Josep Maria Flotats (recitant)
Sinopsi:

El Rèquiem de Xavier Benguerel és una obra de síntesi i de maduresa dins la trajectòria d’aquest músic, considerat com una de les personalitats més singulars de la composició musical catalana de la segona meitat del segle XX.

Els estudis recents de Rosa Delor, especialista en Salvador Espriu, expliquen que el significat global de l’obra d’aquest autor s’ha d’entendre des de la seva visió cabalística del món, en què la paraula poètica és l’única forma humana de donar nom a allò inexpressable. Per això, apropar-se a la paraula d’Espriu és, abans que res, llegir un poeta místic que amb la globalitat de la seva obra intenta traduir verbalment allò que no es pot expressar.

A Un Rèquiem per a Salvador Espriu, la litúrgia de la missa de difunts estableix un diàleg íntim amb la poesia mística del poeta de Sinera.

Crítica: Un Rèquiem per a Salvador Espriu

16/11/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

El TNC ha volgut sumar-se al'any Espriu, de bracet amb l'OBC. D'entrada, és una bona idea que dos equipaments veïns, com són l'Auditori i el TNC planegin accions comunes. És lògic però no sempre es produeix aquest cannal de col·laboració. Aquest recital-concert permet, a més, recuperar per a l'escena del TNC, el primer director artístic, Josep Maria Flotats. 

El muntatge parteix de la partitura de Xavier  Benguerel i s'alternen amb poemes d'Espriu per donar lletra i mística al gènere clàssic del Rèquiem. No és un espectacle fàcil i cal valorar-lo per a melòmans i espectadors que disfruitn amb el vers llegit en veu alta. La mort, aquest final comú per a tothom, funciona com a vas comunicant entre l'escenari i el públic però, sense més acció que la interpretació, sense més dramatúrgia que la corrua de versos (breus) i els diàlegs, alguns cops agraïts (sobretot gràcies als diàlegs de solistes i cors o solistes i les famílies d'instruments, corda, vent, percussió). 

La col·laboració amb els alumnes de l'Esmuc (creant l'orquestra de la plaça de les Arts) per a la gala festiva Taxi al TNC! va ser més reeixida perquè junts construïen les diferents coreografies, a diferència d'ara en què, practicament la música callava quan el vesr ressonava. I el narrador s'asseia, quan els solitstes atacaven els pentagrames. Una proposta musical en un escenari teatral. tot i el mèrit d'haver aconseguit ajuntar un gran desplegament musical al TNC en anys de moltes dificultats econòmiques, cal estirar més perquè aquests relacions de bon veïnatge permetin peces renovadores. En quant a Espriu i la música, potser hagués estat més fàcil i, probablement de major comunió amb un públic més ampli, contractar funcions de La Locomotora negra i la seva cantata He mirat aquesta terra que casa vers i jazz.