15 anys de TND

Dansa

informació obra


Dramatúrgia:
Raquel Loscos
Intèrprets:
Mercè Boher
Sinopsi:

La companyia resident al SAT! de Barcelona celebra el seu 15è aniversari amb un programa doble de noves creacions.

Breathless
Com arribar al compromís sense ser pamfletari? Com es manifesta la inquietud pels conflictes en la vida quotidiana? La peça, sense tocar discursos polítics o morals, critica la frivolització de continguts dins d’una societat carregada d’informació.

Direcció i coreografia: Thomas Noone / Ajudant de direcció: Núria Martínez /Ballarins: Alba Barral, Javier G. Arozena, Jeronimo Forteza i Eleonora Tirabassi / Música: Jim Pinchen / Il·luminació: Enric Alarcón.

Still (Estrena)
Després d’anys de treballar plegats, Thomas Noone proposa als ballarins de la companyia d’invertir els papers i que siguin ells els creadors d’una coreografia que interpretarà el mateix Noone.

Coreografia: Alba Barral, Javier G. Arozena, Jeronimo Forteza i Eleonora Tirabassi / Ajudant de direcció: Núria Martínez / Intèrpret: Thomas Noone / Música: Mix / Il·luminació: Enric Alarcón.

Crítica: 15 anys de TND

18/12/2016

Aniversari enginyòs

per Montse Otzet

Que una companyia de dansa del nostre país celebri els seus 15 anys ja és tota una fita per aplaudir, i si a sobre l’aniversari se celebra en l’estrena d’ una peça en la qual els ballarins són els coreògrafs que retornen Thomas Noone a pujar a l’escenari com intèrpret, l’aplaudiment s’estén a l’enginy que plegats han tingut.  

Coreografiar una obra, Still, a quatre mans no és gens fàcil, però en aquesta ocasió els ballarins del grup, Alba Barral, Javier G. Arozena, Jerónimo Forteza, Eleonora Tirabassi, propers i coneixedors de la personalitat de Noone han treballat a l’uníson per exposar les percepcions que tenen del seu director artístic. De forma subtil, han anat treien capes físiques i emocionals de la personalitat de l’artista anglès, allunyant-lo de la seva zona de confort com ballarí  fins arribar a l’essència  de l’home i transformar-la en una escala de moviments que va des del més minúscul  gest fins a la maximització d’un moviment corporal que s’estén més enllà del mateix cos.  Thomas Noone sap utilitzar l’experiència i maduresa física per realitzar una interpretació sòbria i equilibrada del seu alter ego.

A Breathless els rols tornen al seu lloc habitual i en aquesta obra, Noone crea una coreografia abstracta que destil·la dolor, consternació i indolència. Sentiments darrere els quals si pot llegir tant moments personals com situacions que avui en dia esdevenen al món. La por a la cosa desconeguda, a la invasió de terrenys personals i col·lectius es narra a través d’un moviment ben estructurat i interpretat,  ja sigui en l’àmbit individual com en la construcció de grup, així com en els ambients que els envolten, atmosferes suggestives on el paisatge musical de Jim Pinchen té molt a dir.