24h Working Bitch

informació obra


Autoria:
Vera Livia García
Intèrprets:
Vera Livia García
Sinopsi:

Un home vestit d’obrer de la construcció balla música pop durant 24 hores. És 24h Working Bitch, una acció inèdita pensada específicament pel Festival TNT. L’acció vol posar en relleu l’explotació dels cossos en el capitalisme, portant al límit aquesta concepció en dos sentits: d’una banda, l’explotació laboral, que aprofita l’energia del cos per fer funcionar la màquina de producció capitalista; d’altra banda, l’explotació sexual, amb el pop exaltant la sexualitat com un mecanisme de seducció i consum.

Aquesta performance d’Adrián Pino s’inspira en l’Epidèmia de Ball, un cas de coreomania ocorreguda a Estrasburg (França). Entre el juliol i l’agost de 1518, diverses persones van començar a ballar sense descans durant dies, fins arribar a ser més de 400 dansaires. Al cap d’un mes, la gent va començar a patir invalidesa a les cames, atacs epilèptics i fins i tot alguns van morir com a conseqüència d’infarts, vessaments i esgotament.

Encara avui es considera l’epidèmia més rara de la història humana. Tan estranya com aquesta predisposició humana a l’esclavitud voluntària dels llocs de treball on, en la majoria de casos, som forçats a dur a terme accions que detestem però a les quals no podem renunciar per la nostra pròpia subsistència.

Crítica: 24h Working Bitch

04/10/2017

En el fondo todos somos gallinas del corral

per Elisa Díez

Y aunque no estuve las 24h presenciando 24H WORKING BITCH en el que Adrián Pino Olivera hizo un homenaje a su padre, vestido como él (con mono y casco de obrero de la construcción) a través de las canciones de divas y no divas, pero siempre en femenino, del pop de las últimas dos décadas, sí que presencié momentos concretos y la gran explosión final.

El experimento buscaba rendir un homenaje al esfuerzo de su padre porque su hijo pudiera estudiar y de paso sirvió como crítica a los estereotipos musicales donde las féminas del pop cantan poco y enseñan mucho. Además de criticar la sociedad opresora donde vivimos y, sobre todo, en el caso de los jóvenes a los que se exprime en el mercado laboral por cuatro duros como si de gallinas en un corral se tratara.