4D. Sidi Larbi Cherkaoui

informació obra


Sidi Larbi Cherkaoui és un fixe a Temporada Alta. Al Teatre Municipal de Girona, estrena a l'estat espanyol 4D, una peça que s'inspira en els límits de la contorsió de quatre duets. Si l'any passat, el mateix Larbi ballava a Play (amb Shantala Shivalingappa) i, anys enrere ho feia amb María Pagés a Dunas, no hi apareix en aquesta ocasió. Els seus compromisos impedeixen que es pugui concentrar en una sola peça de ball, ja que multiplica el seu univers creatiu (en què hi ha una dansa molt sensible i emocional amb la música en directe, els canvis d'espais continus i, puntualment, el joc amb la imatge) en un repertori ampli que acaba sent incompatible en el calendari de funcions. Oriund dels Ballets de C de la B, fa anys que navega en solitari amb la productora Eastman. En aquesta peça desenvolupa quatre duets procedents de peces anteriors, un gènere on juga especialment amb la comunicació i revel·la parelles impossibles.

Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Coreografia:
Sidi Larbi Cherkaoui, Damien Jalet
Intèrprets:
Navala ‘Niku’ Chaudhari, Damien Fournier, Kazutomi Kozuki, James O’Hara, Daisy Phillips, Guro Nagelhus Schia, Vebjørn Sundby
So:
Jens Drieghe
Vestuari:
Frédérick Denis, Alexandra Gilbert, Elisabeth Kinn Svensson, Sasa Kovacevic, Isabelle Lhoas, Hussein Chalayan
Producció:
Eastman
Sinopsi:

Sidi Larbi Cherkaoui té un talent únic per modelar els cossos. Els que ja l’heu vist sabeu molt bé què vol dir emocionar-se amb el moviment. I els que no conegueu encara el coreògraf més requerit del moment torneu a tenir una oportunitat d’or. 4D condensa la màgia de la seva dansa en els duets, en aquesta batalla perfecta que és l’empènyer, el tibar-se, l’apartar-se, i finalment el fusionar-se del joc a dos que ja vam veure-li a Play amb Shantala Shivalingappa o a Dunas amb Maria Pagés. Els dos cossos, la música i el moviment són les regles, les quatre dimensions d’aquests quatre duets. Cherkaoui ha destil·lat aquests fragments de peces anteriors per engendrar un nou i intens muntatge: quatre versions de l’estira i arronsa entre dos éssers plens de l’energia i la mística que han marcat amb foc la seva dansa.

Crítica: 4D. Sidi Larbi Cherkaoui

17/11/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Semblava una peça de circumstàncie,s quatre duets agafats de coreografies passades i ajuntades per a l'ocasió. en realitat, és un veritable plaer de moviment que il·lustra, també amb plor desesperat el dolor d'una relació de parella. Sidi Larbi Cherkaoui es desplega, gràcies a la capacitat contorsionista i d'un equilibri excel·lent dels ballarins en un joc de relacions, generalment infructuoses. S'hi pot percebre amor, odi, engany, consumisme, fredor, desig... mort. La dansa, i una música enllaunada però que sembla despertar emocions ben endins, explora en el record, l'experiència de l'espectador i li mostra que, una coreografia de parella, en realitat no és més que dos solos que, per moments tenen una compenetració en el moviment. Tot i viure en parella i en comunitat, l'ésser humà racional és, realment, un ésser solitari en els moments culminants de la vida. Gran treball. Confitura amarga,