Mirada contemporània sobre Strindberg: no es tracta d’explicar-lo ni de separar-se’n versionant-lo, sinó d’activar-ne aspectes, de subratllar-ne el que encara ens inquieta. En l’original, la lluita de sexes i la violència latent, perquè a A-creedores els deutes no són econòmics, sinó emocionals: és el passat el que passa factura. En l’adaptació de Claudia Faci, organitzar una mena de polifonia entre aspectes de l’obra i el mateix fet teatral com a representació i com a institució. Què volem ser? A-creedores presenta l’enfrontament de ments que es volen destruir. S’hi prepara el crim perfecte.