Desconec si va ser Angel Corella qui va demanar a
Malikian que participés en el seu espectacle o si va ser Malikian qui va
proposar a Corella col.laborar junts. Tant és, el que sí que compta és que
estem davant un espectacle d’alt nivell
que des del seu inici connecta amb el públic.
El carisma de per si natural de Corella i Malikian
pren força dalt de l’escenari, no tan sols per les seves qualitats artístiques sinó
que també per la simpatia que desprenen, inclinació que en cap moment es percep
gratuïta ni va en detriment del rigor i qualitat del muntatge.
Després d’una etapa difícil, on la proposta d’establir
la seva companyia a Catalunya no ha
tingut un final feliç, per aquest espectacle Corella es rodeja de cinc dels
seus millors ballarins, mentre que el violinista libanès ho fa amb el seu grup,
La Orquesta en el Tejado, també integrat
per cinc intèrprets, en aquest cas, d’instruments de corda.
El magnífic sextet per cordes en re menor Souvenir de Florencia de Tchaikovsky ocupa la primera part del programa i al
finalitzar, per l’entusiasme que va despertar, semblava que fóssim ja al final
de la vetllada.
Inspirat per la música del compositor rus i sota
el títol de Blithe Wick, Angel Corella
ha creat una coreografia, distribuïda en quatre moviments, que inclou un solo interpretat pel mateix
coreògraf, passos a dos i una cloenda a
càrrec de tots els ballarins: Kazuko Omori,
Russell Ducker, Carmen Corella, Dayron Vera i Natalia Tapia. En aquest festival de subtilesa i gran domini
tècnic si sumen David Barona, Bernat Tortosa, Carlos Martin i Daniel López, els
músics que, sota la direcció de Humberto Armas,
s’integren en el moviment desplaçant-se per l’escenari de forma discreta,
mentre els seus dits extreuen els millors sons de violí, viola i violoncel. Un
punt i a part és Aran Malikian doncs, a més a més de delectar-nos amb el seu violí, té la
facultat d’estar posseït per un moviment electritzant.
La segona part, A + A, té caràcter d’estrena mundial i està integrada per petites coreografies
de Cristopher Wheeldon, Angel Corella i
del ballarí del grup Russell Ducker, mentre que l'apartat musical duu l’autoria
de Arvo Pärt, Humberto Armas, Joan Valent i Aran Malikian. La mixtura de passos
i la dificultat tècnica molt ben
dissimulada per moviments allargats i respirats fan pujar el nivell de l’espectacle,
que aconsegueix el punt àlgid amb les pirouettes
de Corella i el violí de Malikian.
