Al llarg del Kurt. Vicky Peña canta Kurt Weill

informació obra



Intèrprets:
Vicky Peña (Veu)
Músics:
Jordi Camell (Piano)
Text:
Damià Barbany
Il·luminació:
Carlos Lucena
Traducció:
Vicky Peña, Feliu Formosa, Nancho Novo
Autor:
Cançons de Kurt Weill
So:
Orestes Gas
Sinopsi:

La contribució de Kurt Weill (Alemanya, 1900 – Nova York, 1950) a la música del segle XX destaca per les composicions per a teatre i per les col·laboracions amb el gran dramaturg Bertolt Brecht. L’actriu Vicky Peña i el pianista Jordi Camell presenten a Al llarg del Kurt un petit esbós personal i artístic d’un artista compromès amb l’art del seu temps. Sota el títol de De Mahagonny a Youkali, un viatge amb Kurt Weill, l'actriu catalana, a la qual ja coneixem per una extensa activitat en el gènere dels musicals, des del ja mític Sweeney Todd fins a la reeixida Follies, ens apropa a aquest compositor i a la vegada ens mostra un apunt sobre la convulsa època que li va tocar viure a Weill: la primera meitat del segle XX. Cançons fosques i punyents, però plenes d'emoció i sensibilitat.

Crítica: Al llarg del Kurt. Vicky Peña canta Kurt Weill

15/08/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per César López Rosell

 Va néixer com a espectacle per al Grec 2000, però Vicky Peña i el pianista Jordi Camell el segueixen rescatant quan se’n presenta l’oportunitat. Al llarg del Kurt , un viatge per la vida i les cançons de Kurt Weill, ha tornat a trobar espai al Festival de la Porta Ferrada. La proposta segueix mantenint el seu interès per la seva vigència. Dolor, alegria, passió, compromís social i l’inequívoc toc brechtià pugen a escena passant pel tamís d’aquesta carismàtica intèrpret.
 Vicky Peña va posar sobre l’escenari tota la teatralitat que exigeixen els temes del xou . I també l’heterodòxia que s’atribuïa a Lotte Lenya, la intèrpret amb qui el compositor es va casar dues vegades i que va inspirar alguna de les seves cançons. L’actriu barcelonina no segueix ni aquest model ni el d’Ute Lemper i opta per fer seves aquestes peces. Recolzant-se en els textos de Damià Barbany sobre la trajectòria artística, vital i de compromís social del músic, va teixint un muntatge que creix per moments. En ell es reflecteix l’època convulsa del naixement i l’eclosió del nazisme que li va tocar patir, la seva col·laboració amb Brecht i el fructífer exili als escenaris de Broadway.
 
La forma de dir/cantar de Vicky Peña s’acaba imposant després d’uns inicis en què li costa col·locar la veu. Les peces de l’autor amb Bertolt Brecht dominen en aquest recorregut musical. Bilbao i La cançó dels mariners de Happy end , les suggerents Alabama song i Al jaç que t’has fet de Mahagonny i les vibrants Mackie el navaja (cantada en alemany) i Jenny de los piratas , totes dues de L’òpera de tres rals , brillen al costat de Nanna’s leads i l’estrenada i oportuna Balada del vendedor de lotería .
 Delicada a Je ne t’aime pas , de l’època francesa de l’autor, va abordar també amb èxit Youkali tango , ¿Qué le mandó el soldado a su mujer? , Speak low , The saga of Jenny i September song abans de fer un bis, amb una actualitzada lletra en castellà, de Macky... . Exquisida.