Utilitzada com a jugada final en una partida de pòquer o com a eslògan de la marca esportiva Adidas, All In també és el nom d’un conegut local d’striptease situat al Boulevard Clichy de París, un hostal als afores de Berlín i un restaurant de la zona alta de Barcelona.
L’expressió serveix per a tot i per a no res. Per a la companyia, amaga un gran buit però també engloba a la perfecció els conceptes de totalitat i totalitarisme: des dels himnes nacionals fins als sistemes aparentment més innocus de control social.
All In presenta el recorregut d'un individu per diferents mons inspirats en la pròpia expressió anglesa: una discoteca, una escola d'anglès, un programa d'autoajuda i un magatzem. Aquests mons són la representació poètica de les crisis existencials que un individu ha de passar pel simple fet de ser-ho. En ells s'explora la dificultat d'esdevenir veritablement un individu en una de les societats més individualistes (occident) i la relació d’aquesta individualitat amb la massa. La peça és un passeig salvatge per mons aparentment inconnexes i situacions quotidianes, vivències comunes, reconeixibles i compartides, que prenen un gir inesperat cap a l’absurd.
Encara no hi ha crítiques publicades