Amigoo és un fragment de les vides d’un home i una dona. Un circ entre dos. Trossos d’intimitat en una travessa gestual i musical vers allò més sincer i profund d’un mateix.
Junts confabulen un món irreal, ple de poesia i complicitat, en un fals intent d’esquerdar el mite de la solitud com a condició humana dins del món; fent esclatar moments de deliri i bogeria entre balls i acrobàcies, desenredant així el seu propi circ interior.
Són Mumusic perquè la música en directe és la seva columna cerebral, el seu ADN. Son Circus perquè després de gravar una frase musical i d'emetre-la en loop troben el moment per clavar una vertical, desplaçar un equilibri o fer giragonses dalt d'un contrabaix. Tal com sona. El Petits prínceps que van ensenyar l'any passat a Fira Trapezi era d'una blancor absoluta, d'acaronar el rostre amb un coixí net i fresc un diumenge al matí. Ara, aquest nou treball, manté la netedat en les seves línies però s'atreveixen a trufar-lo. I, així com el vestit de Clara Poch és d'estampat primavera, el treball fa un pas més al seu vocabulari: Hi ha molt més Circus que sorprèn, un cop i un altre. Sobta perquè, amb la migradesa de recursos (dos artistes i la música), puguin arribar a una combinació d'elements que sempre trobi un gust diferent. La canalla hi entra i hi juga, a voltes amb estranyesa. Perquè, ara, hi ha més equilibri i música pregravada però s'hi interactua continuament fent esquitxos de veu i incloent-hi fragments de puntejat al violí o al contrabaix.
Si els de Mumusic Circus haguessin estat membres de la tripulació del Titanic, haurien arribat a port flotant dalt del seu immens contrabaix. Perque els hi proporciona tantes eines que sembla una nau per a supervivents. I esdevé un insospitat motor creatiu, molt més enllà de la música que extreu de la seva caixa. Màgic, tendre i que contagia optimisme (i ganes de practicar el ball, la música, les verticals): agradablement inabastable.