AMNÈ(I)S(T)IA

Teatre | Dansa

informació obra


Coreografia:
Laura Neyskens
Direcció:
Laura Teresa Batllori Rodrigo, Judit López Torras
Dramatúrgia:
Laura Teresa Batllori Rodrigo, Judit López Torras, Florian Borchmeyer
Intèrprets:
Anna Maruny Castillón, Eleazar Masdeu García, Tamara Ndong Bielo, Martina Pérez Vilarasau, Elena Santiago García, Joana Maria Sureda Matamalas, Martina Tresserra Pi, Omar Tubau Canut, Jaume Forés Juliana, Júlia Santacana Vall
Autoria:
Édouard Louis
Sinopsi:

Aquest espectacle que fusiona teatre i dansa amb la televisió i el canal Youtube és especial. No tan sols perquè està inspirat pel director belga Chokri Ben Chikha. També ho és perquè és l’espectacle que surt del projecte IT Teatre. Una plataforma perquè els graduats de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre participin en un muntatge professional vinculat a les formes teatrals contemporànies. Amb Ben Chikha s’ha treballat sobre la idea del silenci com a eina còmplice de la injustícia. El silenci per no parlar del passat més incòmode i dels vergonyants problemes del present, sobretot de la nostra incapacitat per entendre i acollir el pròxim.

Crítica: AMNÈ(I)S(T)IA

09/11/2018

Una farsa de banderes, enrenou de discursos equívocs

per Jordi Bordes

Molt interessant peça en què  topen la confrontació d'idees amb les formes de criticar-les. Un joc que arrenca d'una farsa impossible (tant patètica com implacable) sobre la situació precària teatral (i el tap generacional) i la necessitat d'expressar-se a través del programa més groc de l'escena de les xarxes socials. Aconseguir likes i seguidors a partir de la provocació, degradant o enganyant els protagonistes. Però, alhora, construint un debat encès entre el què és correcte i el què no ho és que, avui, de fet, és centre de polèmica en els programes de debat política. S'ha de donar veu a l'extrema dreta? Se li ha de permetre que difongui les seves idees demagògiques a través dels canals, aparentment objectius? Si no se'ls hi ataca, es dóna en certa manera cobertura a aquest plantejament primari i carregat de por?

Quin és l'espai que donen les banderes? Què s'hi amaga? Qui s'hi moca? Qui la branda amb dignitat? Quin valor té la bandera davant de la veritat i la injustícia que pateix el col·lectiu que representa, que s'hi sent identificat? Amb una posada en escena que va de la farsa més antipàtica (de somriures forçats i mirades a càmera, més que als testimonis del plató) al contacte físic desfassat, quasi animal, que trenca amb tota convenció moral i (quasi) social. 

El jolc dramatùrgic és d'alt voltatge Compara la legitimitat dels néts d'un col·laborador nazi sentenciat a recordar l'avi com un home  lliure de les culpes que se li van imputar al Tribunal de l'Haia, amb els familiars d'un jove català que s'ha allistat a l'exèrcit de l'Estat islàmic. Tots dos són formes de terrorisme? Terrible pregunta quan aquesta acusació cau a rappers i presos polítics pacífics i passa per alt en canvi, a un home que demana ajuda per atemptar contra el president del govern espanyol.

La disbauxa, la polèmica., el desori es trenca amb un moment de pausa i una cera reconciliació. Una cançó nua i un moviment inesperat (que no es pot desvetllar) aporten la pau que el cos necessitava, mentre la reflexió sobre la legitimitat d'algunes violències continua martellejant al cervell. Espectacle que convida a una conversa tranquil·la amb els altres espectadors