Espectacle de carrer itinerant que, a partir d’una corrua de sabates, desgrana les petites grans històries de diversos personatges, les seves motivacions, els seus conflictes. Una narració poètica que parla sobre els desplaçats, sobre els qui per un motiu o per un altre es veuen obligats a abandonar casa seva. Una metàfora de la vida, plantejada com a pelegrinatge, recerca i destí.
Aparentment, un espectacle inquietant itinerant més, amb uns personatges misteriosos de màscara desfigurada, silenciosos i amb un aspecte entre ingenus i tristois. La companyia Markeliñe aconsegueix que la peça vagi guanyant pes específic, estació a estació. Es tracta d'una mena de via crucis ben humà en el que es pot intuir l'estranya feina dels personatges, a la caça de parelles de sabates de segona mà. En realitat, es poden interpretar com una mena d'enterramorts en temps de guerra. Ni la infantesa, ni les noces tenen dispensa en aquest final. També hi ha una reivindicació als executats per les guerres de manera sumària i sense que es conegui bé en quins lloc estan enterrats.
Les sabates usades agafen la forma dels peus dels seus propietaris; s'hi adapten. Són memòria trepitjada, humil, anònima. Cal fer-ne una festa del record per donar just descans als avantpassats. Cal reivindicar-los i alhora garantir-los una mort en pau. Viure la Mort com el passatge últim de la Vida, integrant-lo amb naturalitat i franquesa. Una peça per moments divertida, emotiva, d’alta sensibilitat. Si hi trobeu el rastre, mireu de repescar aquest carruatge que segueix un so, que es pot identificar com el de la supervivència.