Any 2007, pocs mesos abans de les eleccions municipals. Una regidora d'urbanisme d'una capital de províncies es nega contra vent i marea a ser expurgada de les llistes electorals. Una nit, al soterrani d'un palauet públic on se celebra un acte institucional, és pressionada, objecte de xantatge i assetjada per retirar-se sense muntar escàndols. Ella s'hi nega. Hi ha massa diners en joc, negocis que cal rematar. En temps real assistim a l'asfixiant duel entre l'aparell del partit i la regidora que no dóna el seu braç a tòrcer.
Una obra que narra amb una claredat meridiana la manera de "netejar" la corrupció. Passar per legal les comissions que enriqueixen partits dominants i regidors, consellers, ministres o parlamentaris de torn. El punt de partida d'aquesta coproducció del Centro Dramático Nacional amb la companyia Arán Dramática és interessant. Però la interpretació fa aigües; la trama involucra molt poc als espectadors (només quan es reconeixen les cites maximalistes del que vol la ciutadania, del discurs de servidor que aquí és descobreix com un cant al cinisme); i els personatges són tant esquemàtics que el que semblava ser un polític vocacional, després se li destapa l'ambició i acaba, altra vegada il·lús, tot i que ara amb la primera nafra al seu orgull polític. Li falta ritme i convicció en els girs dramatúrgics; li sobra text, entrades i sortides dels personatges. Llàstima. Tot i així, cal destacar la pedagogia de com transformar l'acció corrupte en un tràmit burocràtric que té l'aparença de legal i que, a mal dades, acaba prescrivint.