Après moi, le déluge

Teatre | Òpera

informació obra



Direcció:
Jordi Prat i Coll, Jordi Coca
Composició musical:
Miquel Ortega
Direcció Musical:
Miquel Ortega
Músics:
Marisa Martins, Antoni Comas
Escenografia:
Laura Clos
Il·luminació:
Laura Clos
Vestuari:
Adriana Parra
Autor:
Sinopsi:

A Kinshasa, un home de negocis occidental rep la visita d’un ancià congolès que li vol fer conèixer el seu fill perquè se l’endugui amb ell quan torni al vell continent. D’improvís, amb la intermediació d’una intèrpret que s’ha tancat a viure a l’hotel on té lloc la trobada, emergirà una realitat condemnada a la invisibilitat pel món occidental.

El prestigiós compositor i director d’orquestra Miquel Ortega, reconegut internacionalment pels seus treballs lírics, ha assumit la invitació de traslladar al llenguatge operístic aquesta obra tan celebrada de Lluïsa Cunillé, considerada un dels millors textos que ha donat la dramatúrgia catalana en els últims anys.

Crítica: Après moi, le déluge

30/10/2017

Pertorbadora òpera sobre un obra referencial de Lluïsa Cunilé

per César López Rosell

Lluïsa Cunillé (Badalona, ​​1961) va estrenar 'Aprés moi, le déluge' fa 10 anys al Teatre Lliure. Andreu Benito i Vicky Peña, dirigits per Carlota Subirós, van ser els protagonistes d'aquesta immersió cap al més profund de la realitat africana, en la línia del que fes Joseph Conrad en el seu llibre 'El cor de les tenebres'. L'excel·lent factura d'aquell muntatge ha donat peu a una òpera composta per Miquel Ortega (Barcelona, ​​1963). La mà de Xavier Albertí està darrere d'aquest estimulant projecte inclòs dins les activitats que la temporada del TNC dedica a la dramaturga.. 

L'autor ha donat amb la tecla de l'adaptació d'una peça amb diàlegs d'alt calat psicològic. El llibret, elaborat en col·laboració amb Albert Arribas però amb retalls de text per a cenyir la durada de l'espectacle als 80 minuts, ha permès mantenir l'essència d'un relat de gran intencionalitat metafòrica. Ortega ha cuidat meticulosament el tractament melòdic dels recitatius als que l'empeny l'estructura del text, però incloent tocs de jazz i música africana.

La trama es desenvolupa a l'habitació d'un hotel de Kinshasa, on es troben un executiu d'una multinacional i una atractiva traductora. Són dos solitaris d'origen europeu atrapats en les subterrànies entranyes d'un cosmos en el qual l'ésser humà mostra tota la seva ferotge voracitat. És el xoc de dos mons oposats, en què un seguirà el seu camí d'explotació de la riquesa sense escrúpols i l'altre reivindicarà la justícia i dignitat perdudes. Hi ha un tercer personatge nadiu, el fill de la intèrpret, que no apareix en escena però que és el fil conductor de la història.

Cunillé aborda la tragèdia d'un poble sotmès a una sagnant colonització partint d'una senzilla estructura i sense caure en el discursiu. L'atmosfera, el color i el perfum del drama africà s'intensifiquen encara més amb aquesta envoltant partitura. Com sobreviure a la por d'existir en semblants circumstàncies? Com practicar el joc de la seducció en els límits de les fronteres de l'ànima? El tenor Antoni Comas expressa amb molt bona dicció i sentit dramàtic les contradiccions del seu personatge mentre que la mezzo Marisa Martins, de gran presència escènica i bon registre vocal, projecta la seva capacitat per maniobrar en un món hostil amb el seu sensual aparença. Cinc músics capitanejats per Ortega (piano) donen vol a l'atmosfera d'aquesta pertorbadora òpera.