Aye-Nah [aina] és una peça de dansa basada en una història personal. És una confessió d’una dona, són les seves veus interiors. La idea sorgeix arran d’un intens sentiment d’aixafament vital i la obertura d’un món enorme de temors i dubtes. Certes dinàmiques i patrons es veuen reflectides en la imatge que li retorna el mirall. Es veu a si mateixa com un maniquí sense braços ni cames, lluitant amb una ment desbordada i una immensa necessitat de deixar-se anar i tornar a connectar amb un ritme més pacífic.
Encara no hi ha crítiques publicades