Un compositor, quatre obres i quatre coreògrafs. Bach Dances ens mostra quatre mirades sobre com traduir en moviment un dels músics que més ha fascinat el món de la dansa. Des de l’explosió d’energia que proposa Emil Wesołowski per al Concert per a clavecí en Re menor, fins al joc de llums i ombres barroques que dibuixa Krzysztof Pastor per a les Variacions Goldberg i la Suite orquestral núm. 3 en re major. Ed Wubbe va escollir un fragment de la Passió segons sant Joan per expressar la vulnerabilitat de l’ésser humà i George Balanchine va trobar en el Concert per a dos violins en Re menorla inspiració per presentar la seva idea de la dansa pura. Un autèntic tour de force de virtuosisme i versatilitat per a qualsevol companyia.
Amb arrels que es remunten al segle XVIII, ha estat al segle XXI quan la companyia nacional –amb l’arribada de Krzysztof Pastor a la direcció– ha assolit la plenitud i l’autonomia artística, amb un estil propi que enllaça amb elegància tradició i modernitat.
Veient el Ballet Nacional de Polònia em va venir al cap una frase que fa anys em va dir Maurice Béjart, “una companyia de dansa que balla obres de diversos autors és com una paella valenciana: pot estar feta amb bons ingredients però, segurament, li mancarà un segell que la faci personal”.
I això és exactament el que li succeeix al Ballet Nacional de Polònia, una companyia de bon nivell amb un programa de diversos coreògrafs, però que resulta insípida per molta tècnica que exhibeixi perquè no és capaç de donar color als diferents llenguatges dels quatre autors de les coreografies.
L’artista que brilla per damunt de tot és, sens dubte, Bach, fil conductor de l’espectacle i sobre la música del qual s’han inspirat els coreògrafs per donar forma a les notes musicals.
The Kisses és una coreografia d’Emil Wesolowski on l’autor, de manera molt estilitzada, ens introdueix als balls de cort jugant amb una sèrie de trobades entre set parelles. Una de les coses més singulars d’aquesta obra és el vestuari de Magdalena Teslawska que converteix estilitzats mirinyacs amb diminutes faldilles.
Concerto Barocco de George Balanchine permet apreciar la capacitat que va tenir el coreògraf a l’hora de fer evolucionar la dansa clàssica cap un llenguatge més actual, respectant característiques del ballet, com, per exemple, les sabatilles de punta. Els cossos de deu ballarines i d’un ballarí dibuixen a l’aire les riques frases coreogràfiques que en els anys quaranta va crear un dels genis del segle XX.
Els set homes que van protagonitzar The Green d’Ud Wubbe, van ser literalment engolits per les notes de la Passió segons sant Joan, per l’ orquestra i cor del Liceu que, sota la batuta de Jakub Chrenowicz, van transmetre més energia i passió que els ballarins, incapaços de donar una presència escènica que estigués a l’altura de la part musical.
El director artístic del Ballet Nacional de Polònia, Krzyszof Pastor, és l’autor de In light and Shadow, una obra que recull l’esperit del Barroc i que pel fet de ser presentada d’una forma vistosa, resulta agraïda per al gran públic.