Badarság

Dansa

informació obra


Coreografia:
Attila Andrassi
Intèrprets:
Attila Andrassi
Sinopsi:

Un nen, una casa, la història es succeeix en un lloc indeterminat, diguem Kiszombor (Hongria), un petit poble. La ubicació específica no és important, però sí la proximitat amb la naturalesa i la immediatesa del món rural on ha crescut. El joc és per nosaltres aquell mitjà per evolucionar, donar plaer i portar l ´alegria. Quan ens fem adults volem fer coses de la mateixa manera en què recordàvem haver-ho fet quan érem petits.

Una peça en la que l´espectador es trobi amb unes emocions que li siguin reconeixibles a partir d´un potent món visual, determinat per la infància, el món rural amb un to de vegades alegre d´altres nostàlgic.

Badarság es presenta en primícia a DesembreenDansa en versió reduïda dins del procés de recerca en el que està treballant Attila Andrasi. Estrena de la seva versió definitiva i ampliada a la primavera del 2020.

Crítica: Badarság

01/12/2019

El plaer de ballar i de connectar amb l'entorn

per Jordi Bordes

El ballarí coreògrag Attila Andrassi juga i balla alhora. Disfruta amb el moviment, esgotant el cos perquè pivoti sobre sí mateix escampant suor i una mirada còmplice. És expressiu i manté un canvi constant en el seu moviment: Del més íntim i de gaudi propi, al de connectar amb l'espectador i convidar-lo a ballar, si cal. I la sorpresa és que ho aconsegueix amb suma facilitat. Es pot ballar un puntejat de guitarra com qui trepitja les cordes amb els peus del tatami, a una velocitat del llamp. Es pot estirar l'espatlla recte i moure's com un Charles Chaplin còmicament i generant un interrogant en el públic que l'envolta. El seu codi canvia com ho fa un nen en un joc imaginari (que salta d'aventura, a mesura que va trobant per l'habitació joguines encara sense endreçar del dia anterior).

El seu ball, enèrgic, vital és un cant a la festa, al ball, a la participació del gaudi del moviment. A posar en risc el seu equilibri i detectar noves formes de moure's i de trobar la complicitat de l'espectador. Tota una celebració, un punt desinhibida i irracional que encomana a mesura que va apropant-se cap els marges del linòleum.