Balla'm un llibre. Pere Faura

informació obra



Intèrprets:
Pere Faura/ Claudia Solwat/ Javier Vaquero, Carlos Álvarez
So:
Javier Vaquero, Ramón Ciércoles
Composició musical:
VVAA
Direcció Musical:
Daniel Oren
Sinopsi:

Què passa si convidem a fer servir les eines de la dansa per escriure, descriure o llegir l’objecte que conté el relat, per després arribar al seu contingut? Perquè, no hi ha dubte, la dansa sap escriure relats amb un alfabet diferent del de l’escriptura, i el constitueixen els passos i les accions corporals. Aquest és el joc literari que proposem enguany: mirar, admirar i participar de l’art de la dansa (espai, temps, moviment) ballant un llibre. L’única regla la posa el ballarí, que convidarà als infants a jugar amb l’objecte-llibre, per després endinsar-se en les seves pàgines, emprant el llenguatge corporal propi de la dansa.

Balla’m un llibre ha estat programada per a públic familiar en la 51a Fira del Llibre de Valladolid i Àvila, al Festival Tuttestorie de Cagliari i al festival Russafa Escènica de València.

Crítica: Balla'm un llibre. Pere Faura

13/03/2019

Sobre la capacitat de volar dels humans

per Jordi Bordes

Balla'm un llibre és un taller (es veu que també hi ha un espectacle, però, per ara, només coneixem la versió experiència) que vincular la dansa i la lectura. D'entrada, dos exercicis antagònics perquè l'un demana moviment i l'altra, quietud i bona llum. Però, en realitat, com explica la dinamitzadora ballar permet que el cos voli, i llegir convida la imaginació a volar. Amb aquesta simplicitat, s'empalten els dos universos. I s'incita, jugant, a què la canalla també hi intervingui. Llegir no fa gens de vergonya, per a moure's ja no hi ha tanta unanimitat. tot i així, el joc, l'escalfament,permetrà que els llibres passin a ser allò els elements que demana l'ocasió. O, encara millor, són incitadors de les situacions i els personatges. Fins a pràcticament, al final, no hi ha temps de saber de quin llibre es tracta. Perquè l'acció és amb l'objecte no amb el que hi ha escrit i dibuixat (certament, els llibres amb il·lustracions són molt més volàtils que els de lletra a banda i banda. Les seves tapes dures permeten més jocs, des de picar-hi, fins a convertir-les en espases, cavalls, safates, paraigües,o, fins i tot una teulada multicolor en una tempesta imaginada...

Els dinamitzadors ajuden a treure's la incomoditat de la canalla i hi juguen amb ells. Es converteixen en la referència durant aquell breu espai de temps. I, només al final, deixen que els ulls, per fi, descansin en la lectura (pel mig, s'hauran intercanviat llibres, i haure fullejat altres històries...). La lectura els absorbeix i els descansa. Fins al punt que la persona encarregada de la dinamització marxa sense que ningú se n'adoni. Com en l'escena final en què ella balla resumint les accions que s'han fet al voltant de la quitxalla escampada pel linoleum blanc. Com una lletra que navega pel foli net. Un exercici senzill, honest, acompanyat per una música rítmica, còmplice amb el joc i l'experimentació. Els que tenien vergonya, s'han tret el jersei i les manies. Els que no s'han desenganxat del tot, tenen una recança d'haver volgut i no haver.se atrevit. Però tot, s'han refugiat en la lectura breu del conte. Fins i tot la mestra que hi ha participat, demana el llistat de títols perquè en vol adquirir alguns per a la seva biblioteca escolar... Aquest exercici de volar permet, fins i tot, ser un mostrari espontani de les novetats editorials. I el ball és el joc per on es transita d'un volum a l'altre.