Barbablava, l'esperança de les dones

Teatre

informació obra


Companyia:
A Les Golfes de La Bohème
Autoria:
Dea Loher
Direcció:
Lurdes Barba
Intèrprets:
Empar Capilla, Clara de Ramon, Àurea Márquez, Almudena Lomba, Xavier Ripoll
Ajudantia de direcció:
Ariadna Castedo
Il·luminació:
Joaquin Guirado
Escenografia:
Xavi Saló
So:
Lurdes Barba i Adrià Gomez Suau
Vestuari:
A les golfes de La Bohème
Sinopsi:

L'Enric coneix l'amor pur i sense límits de la Júlia i el deixa passar. Però ja no podrà acceptar el simulacre d'amor que li ofereixen altres dones, perdudes entre el que són i el que voldrien ser. I l'Enric les mata.

El mite de BarbaBlava revisat i convertit en una tragicomèdia plena de paradoxes. Un text tendre, divertit i cruel que barreja amor i mort, que reflexiona i deixa al descobert les pulsions humanes, la solitud i les frustracions.

Has estimat mai més enllà de tota mida?

Crítica: Barbablava, l'esperança de les dones

08/04/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Cinc gronxadors, un joc de micros, quatre dones, un home i unes quantes mortes ofegades. Tot en setanta minuts. I de propina, la salsa de 'Ya no estás más a mi lado, corazón', potser per treure dramatisme a la trama negra.

Tothom sap qui va ser Barbablava. Un personatge sinistre de castell que col·leccionava esposes fins a assassinar-les. Els lectors des de Charles Perrault fins aquí han sabut sempre que per la curiositat d'una de les dones, el món ha sabut la sanguinària història que, curiosament, ha estat aliment de contalles per a infants. Aquell Barbablava, però, va ser degollat pels germans de la seva última esposa.

En aquest cas, Enric Barbablava (interpretat per Xavier Ripoll en un paper que li exigeix un remarcat dramatisme), protagonista de l'obra, no viu en un castell ni té una cambra tancada amb pany i clau amb cadàvers d'esposes sinó que va escampant la seva dèria assassina per diferents espais urbans i metafòrics. Els urbans: un zoològic de Munic, un pub de matinada, un metro solitari... Els metafòrics: els diversos viaranys de l'amor. Sis dones a la recerca d'un home són les seves víctimes que busquen l'amor fins a la mort. Totes cauran degollades. Fins que l'última —com els germans venjadors de l'ancestral Barbablava— se n'alliberarà i serà qui el matarà. (...)