La gent de Nico& Sunset torna amb un espectacle molt adreçat a un públic concret. Amb uns personatges aparentment complexos resolen el conflicte molt esquemàticament. Conceptes, aparentment, contradictoris. Sense la parafernàlia dels grans formats, evoca a un món tipus High School Musical. De fet, són tres històries en una. Què transita dins d'una persona que no se sent bé ni com a noi ni com a noia? Què passa amb una jove que ha quedat embarassada per accident però que decideix tenir la criatura i renunciar a tot? Com viu un jove imperfecte que, sembla sempre estar a punt de ser el líder en tot, i que acaba sempre quedant als marges? El que podria convertir-se en tres tragèdies o tres vides que no saben reorientar-se, té un color verd optimista i ho resol si no amb èxit, sí que amb una dolça nostàlgia de la primera joventut.
Nico & Sunset ja van fer diana amb Paradise (per cert que Elisabet Casanovas ha traslladat el seu personatge a un Kassandra mític). Ara hi tornen amb un to un punt més amarg, probablement, en aquest nou treball. Segueix una trama ben senzilla, esquemàtica, resolta eficaçment pels tres actors. De Merlí, només queda Nil Cardoner, mentre que Mireia Oriol és un dels personatges de la sèrie de sobretaula Com si fos ahir. Bàrbara Mestanza és, probablement, la que més trajectòria ha fet als escenaris (amb el seu treball amb les The Mamzelles, que van signar l'any passat una Màfia, molt gore). Tot passa en un banc del parc. D'una ciutat petitona. Que es pinta i repinta però que sempre hi és. Faci sol o plogui. En les nits de festa desfassada i en els capvespres melanconiosos. Com aquell primer amor. Com aquell poema amagat. L'encert de la peça és que navega per móns reconeixibles, més enllà de l'estripada peripècia.
Aquest treball tant fresc recorda als primers que va fer Sixto Paz com ara, The guarry men show. Sense cap altra pretensió que agradar. Combinant les capacitats de cada intèrpret per bastir el personatge. De fet, com la companyia de Pegados que aniria tensant la comèdia musical a Merda d'artista o amb l'humor surrealista de Clicks. Ara Alícia Serrat ha traslladat aquella comèdia desenfadada en una peça molt més intrigant, que amplia el seu públic generacionalment (sense deixar el més juvenil) com amb Tot el que no ens vam dir. No cal pressionar. Nico& Sunset funciona molt per intuïció i ganes de provar-se en el directe. Tenen idees que es poden fer més complexes i molt més estimulants. Però, ara, es queden amb un enginyós Sudoku d'emocions.
