Best of you

informació obra



Companyia:
La Intrusa Danza
Autoria:
Virginia García, Damián Muñoz
Intèrprets:
Virginia García, Damián Muñoz, Clara Peya
Dramatúrgia:
Virginia García
Il·luminació:
Marc Cano, La Intrusa
Escenografia:
La Intrusa
So:
Roc Ibàñez
Direcció:
Virginia García, Damián Muñoz
Sinopsi:

L’habitació crepitava lentament al seu voltant, totes les seves petites comoditats havien cremat, s’havien amarat i havien tornat a entrar en combustió. Haguessin aprofitat qualsevol oportunitat per tornar a la normalitat.

Un espectacle de dansa i música en directe on els tres intèrprets viatgen per una partitura de tensions acumulades mentre busquen, amb bones intencions, l’alleujament.

Crítica: Best of you

22/12/2018

Dansa narrativa de reconciliacions

per Jordi Bordes

Atenció, La Intrusa acomiada el seu espectacle aquesta nit al SAT! El van estrenar el 2012 i els ha portat arreu del món. Han cescurt amb ell. El seu cos té tant integrat aquell moviment que ja els costa sentir-ho com a novetat. Per això, per aquestes dues últimes actuacions a Barcelona, les del comiat, han volgut integrar un parell de ballarins joves de la companyia (que intervenen en una mena de flaixback d'ells mateixos). Entenen que per poder traspassar aquesta dansa, caldria fer-ho en vides més treballades. Els hi costa pensar-hi perquè en cada moviment hi ha pat de la seva historia personal.

En realitat Best of you tracta d'ensenyar el millor d'un mateix. I no tant de voler ensenyar allò que es valora més de l'altre. De fet, inicialment no volien parlar del món de la parella. Però la veritat (un home i una dona escena ballant sobre la seva relació en el temps) va fer que haguessin d'incorporar aquesta mirada com la que donarien. La Intrusa treballa la dansa a partir d'un guió. Per això el seu moviment (fan una coreografia entre el teatre físic i un ball molt ampli) és molt narratiu, i fins descriptiu. Reperteixen algunes frases de moviment que ajuden a teixir les variacions de la relació. 

En la coreografia, i també en el guió, es busca els moments de tensió de la parella. No, necessàriament, les crisis, si no els instants de major descobriment de l'altre.  S'ajuden, el centre de gravetat és l'altre, per moments. Alternen e lideratge, de manera molt sana. En el fons, volen trobar una forma que els permeti estar reconciliats entre ells i els seus desigs. El troben, al final, en un equilibri que seria impossible mantenir-lo en solitari però que en parella es compensa.

El moviment sonor és molt ampli. Sovint es talla per trencar les dinàmiques i donar ritme i sorpresa. També hi ha moments ecènics molt intrigants. Com l'instant que es posen la jaqueta mentre intenten mantenir  en contate dos cables pelats (que permet esoltar un tema carismàtic) O quan el "toma y daca" es llegeix amb un micro que procura desaparèixer per culpa d¡'una goma que el tensa, cap al costat contrari de la parella. 

En la postfunció del #Travessia Recomana Damián Muñoz es reconeixia contradictori: Perquè era nostàlgic d'una coreografia que els defineix molt bé a ells mateixos (i que lio agradaria repassar per sempre més). Però alhora admetia que calia abandonar-ho perquè la seva coreografia actual l'ha superada notablement. La intrusa prepararà una nova producció aquest estiu. Tenen títol per començar? alguna idea? Un esquelet de guió? D'entrada, està clar que juguen, ja, amb una escena que vol ser més complexa, amb major nombre de ballarins (o ells mirant-s'ho des de fora). Però avui s'acomiaden d'alló que va ser el millor d'ells mateixos. Ara el seu "millor" està en un altre estadi.

Trivial