Big Bounce

informació obra



Companyia:
Col·lectiu Big Bouncers
Autoria:
Cecilia Colacrai, Mireia de Querol, Anna Rubirola
Direcció:
Cecilia Colacrai, Mireia de Querol, Anna Rubirola
Intèrprets:
Colectivo Big Bouncers
Sinopsi:

Col·lectiu artístic que reuneix Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i Mireia de Querol a partir de la necessitat de compartir coneixements i inquietuds creatives. En aquesta peça de dansa contemporània, plantejada com una performance centrada en el moviment i la paraula, estableixen un diàleg lúdic amb el públic a partir de la improvisació. Una experiència al voltant de conceptes com origen i futur, que qüestiona la temporalitat a partir de la transformació del cos.

Crítica: Big Bounce

14/09/2014

Interessant joc performàtic a la recerca d'alguna dramatúrgia on arrelar

per Jordi Bordes

El trio d'artistes són provocadores quan juguen a trencar el concepte espai/temps amb un joc, tant ingenu com efectiu. Imaginar-se les coses. A partir del què els passa pel cap, a partir de l'observació d'un fet que el públic hagi pogut captar instants abans o a partir del que suggereix la posició del cos. el que aparentment semblaun concepte gris i poc atrractiu es revela dinàmic i evident. Un cop entès el cpodi el joc agafa la velocitat del llamp.

Un altre concepte completa la peça. mirar de construir una acció, frame a frame, fotograma a fotograma, que la posició d'una se substitueix per l'evolucio de l'altra, escultures germanes que, juntes, generen moviment. Així, tots els moveiments són conseqüèncioa dels altres. Com la història personal (fortuïta o perseverant) que un pas implica el següent. En el camp del joc, es pot decidir, per exemple, més ttard fer dos passes amb el preu dret i no que que l'esquerre repliqui al dret, posem per cas.

És un exercici que exigeix molta atenció, tant de l'espectador com de les artistes. Hii ha algun passatge que, segur, està ben delimitat per poder anar-lo encaixant a partir d'instants de llibertat. Com si el sistema minimalista repetitiu que va inventar Sanchis Sinisterra (i que avui avala el treball de LAminimAL en el seu vessant escènic) tingui també una rèplica en el camp de la performance i la dansa. A Big bounce, però, li falta portar a l'espectador a algun punt, a trobar una reflexió més enllà de si es pot modificar el destí o de si només podem pronosticar com i quan serà la caiguda...