Blancaneus i els 7 nans

Familiar | Musical

informació obra


Companyia:
Cia Joventut de la Faràndula
Intèrprets:
40 intèrprets en escena
Dramatúrgia:
Albert González
Direcció:
Alba Valero, Albert González
Composició musical:
Keco Pujol
Coreografia:
Montse Argemí
Escenografia:
Joan Jorba
Producció:
Joventut de la Faràndula
Sinopsi:

La companyia Joventut de la Faràndula torna a Viu el Teatre per tancar la 10a edició amb la seva proposta de “La Blancaneus i els 7 nans”, un dels clàssics infantils més coneguts, amb una versió musical espectacular del conte popularitzat pels germans Grimm, que manté l’essència del text original i, a més, introdueix tocs d’humor que aporten vitalitat, ritme i originalitat a la història ja coneguda. La temporada passada aquest muntatge va realitzar dues funcions al Teatre Poliorama amb entrades exhaurides, per a tots aquells que vulgueu gaudir-ne, i no vareu poder, o els que vulgueu repetir, aquí teniu 5 funcions d’un musical espectacular per gaudir del teatre i la música amb un clàssic presentat amb més de 40 intèrprets en escena!.

Un any més des de Viu el Teatre volem fer el nostre petit homenatge a La Joventut de la Faràndula, una entitat que treballa per dignificar i promoure el teatre adreçat a infants.

Crítica: Blancaneus i els 7 nans

26/04/2014

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Hi ha pocs personatges de ficció tan bonhomiosos, estimats i mediàtics com els set nans que formen part indispensable del conte de 'La Blancaneus'. I no perquè els germans Grimm els popularitzessin al segle XIX sinó perquè Walt Disney va fer la que es considera la primera pel·lícula llarga d'animació, l'any 1937, estrenada el 1938, i que, superades les primeres dificultats, va ser un espectacular èxit de recaptació de l'època.

No cal dir que les adaptacions cinematogràfiques dels contes clàssics rebaixen el to malvat de la veu popular d'on procedeixen. Un cas evident és el de la Blancaneu, la madrastra de la qual, en la primeríssima versió, diuen que era sacrificada fins a morir ballant dins d'uns esclops de ferro roents!

Els mateixos Grimm van suavitzar noves versions i Disney es va encarregar d'oficialitzar la definitiva. Cap, però, no s'ha escapat de les reticències, en diferents èpoques, dels sectors feministes, que hi veuen en la noia que espera el seu príncep blau, una rebaixa de la dona com a objecte de submissió, un culte a la bellesa sense excepcions, a més de ser utilitzada com a dona de fer feines mentre els nans surten a guanyar-se el pa a la mina. (...)