Body as evidence. Oguri i Andrés Corchero

Dansa

informació obra


Creació:
Andrés Corchero, Oguri
Sinopsi:

Dos còmplices coreogràfics i amics que es van conèixer al Japó fa més de trenta-cinc anys fan evidents les connexions entre la dansa i l’escriptura en una peça inspirada en l’univers de Ray Bradbury.

El coreògraf i ballarí Andrés Corchero ha passat en moltes ocasions pel Grec Festival de Barcelona, en companyia d’artistes diversos. Amb un d’aquests artistes, el també ballarí i coreògraf japonès Oguri, però, ha repetit col·laboració al festival: l’any 2013, l’any 2016, l’any 2018 i, enguany, una altra vegada. I és que Oguri és un vell amic seu que va conèixer quan va estar-se al Japó l’any 1986 treballant a la companyia del mític ballarí Min Tanaka. 

Body as evidence és fruit d’aquesta llarga relació professional i personal. La peça s’inspira en Farenheit 451, la fantasia distòpica de Ray Bradbury en la qual els llibres eren material prohibit i els bombers eren els responsables de fer-los cremar. 

Partint del concepte del llibre com a coneixement i llibertat d’expressió, i oferint-se ells mateixos com a llapis per a una escriptura coreogràfica, tots dos ballarins investiguen com s’assemblen els cossos i els llibres i de quina manera tots dos són registres de coneixement i expliquen històries o expressen emocions i sentiments, i comparteixen amb el públic les connexions i les similituds que hi ha entre la lectura i l’expressió encarnada. 

És una dansa a dos, des dels llibres, entre els llibres i amb els llibres, que es va mostrar l’estiu de l’any 2022 a l’Electric Lodge Theatre de Los Angeles i es va estrenar allà mateix el març del 2024.

Signa la coreografia, juntament amb Oguri, Andrés Corchero, un altre artista programat al festival que forma part de l'Univers Sílvia Pérez Cruz. I és que el ballarí ha estat còmplice de la cantant en ocasions diferents, una de les últimes l'any 2019, oferint un espectacle conjunt, La relativitat de la bellesa, al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Body as evidence. Oguri i Andrés Corchero

14/07/2024

Destil·lades ingenuïtats

per Jordi Bordes

Andrés Corchero i Oguri són artistes i amics des de fa dècades. Comparteixen militància per la dansa (molt més enllà del seu ofici, és la seva manera d'entendre la vida) i també per la lectura. Farenheit 451 presidirà el quadre final de l'escena en què hauran d'emergir les dues individualitats dels seus llibres. Allò que llegim és el que ens estructura, es podria pensar en veure Oguri carregant una filera de llibres com si fos una cua de llibres que ressegueix la seva columna vertebral. Corchero, en canvi, es despertarà de sota una pila de llibres.

Si el món oriental tendeix a condensar i dur sempre a sobre, l'occidental acumula, ordena, apila, exhibeix. La seva trobada no es produeix fins al minut 20 de Body as evidence. La intensitat i comparació entre dues formes d'entendre la vida, esclata la divertida absurditat. Com la de voler avançar l'altre en una cursa inútil que no surt de la pista tancada, com un hàmster a la roda de la gàbia. El següent pas és disposar els llibres (de tapes dures) drets ocupant l'espai i reproduint la persecució, la sensació de velocitat, amb un somriure murri que revela el grau de diversió dels intèrprets, que ho contagien al públic. Corchero va estar intens i còmplice en la inauguració del Grec amb Sílvia Pérez Cruz. Ara és quasi rialler, juga com un nen.

Tot i practicar una dansa molt interior, que repassa els mals i els errors propis per mirar d'esporgar-los en moviments quasi rituals, prop de l'espiritualitat, els savis saben deixar anar el seu cor de nen. Després d'ensenyar la calma al Mies van der Rohe (My neighbor sky, Grec 2018), ara mostren com l'avidesa per la lectura és compatible amb el joc més blanc, quasi cristal·lí.