I, finalment, es va estrenar "Boig per tu". Un projecte que ha estat largament perseguit per Pep Sala i Ricard Reguant, ara fa temporada al Barts. És un musical tendre, simple, en què les interpretacions dels actors són primes i fràgils però alhora contagien un entusiasme que ajuda a subsanar certs desequilibris. La música de Sau és la d'una generació, que assisteix a l'espectacle amb moltes ganes de ballar i de cantar i que, pràcticament, només amb El tren de mitjanit i el Boig per tu es concilia amb el musical. Sí que troba una identificació amb els més joves (des dels 10 fins als 13, aproximadament). Una nova generació que no saben res de la mort dissortada de Carles Sabater però que es deixen emportar per les peripècies de la colla. Aquest objectiu, doncs, acomplert.
El musical reivindica la música de Sau i ho fa, allunyant-se de voler-ne fer una biografia, o d'excusar-se amb les peripècies d'un grup de música (com sí que farien Hoy no me puedo levantar amb Mecano o Cop de rock amb una selecció del rock català i també Mamma mia amb cançons d'Abba). La música és la que viu i respira una colla d'amics en l'arrencada d'un estiu, que sembla la primera nit per a uns i, per a altres, la penúltima. La pega és que la trama pateix per ser molt previsible i que no té personatges que donin un cert contrast a la simplicitat de festa-beguda-amor-sexe-desengany (no sempre en el mateix ordre). És fresc i divertit el to dels personatges (sobretot amb la insistència dels versos de Martí i Pol o Pere Quart) tot i que en la discussió transcendental utilitzen un to fals, allunyat del seu rol.
El muntatge compta amb dos personatges que exploten la comicitat: la del germà petit de la protagonista, que vol cremar etapes i fer-se el gran (impostant la veu i el pensament tendre); i la del penjat del grup, que no sap com apropar-se a la xicota que li agrada (amb un punt de pallasso excèntric). El recurs de fer-lo papissot esgota per les vegades que s'hi ha jugat. Sí que és bon joc el de fer veure com els amics es graven amb el mòbil, despreocupadament. Potser veure videos (encara que fossin gravats de dies enrere) a la pantalla del fons, donaria un bon complement, com ho és el del video de comiat amb Sala i Sabater.
L'espai és molt funcional. L'orquestra sempre és present i sembla molt adequat tenint en compte que aquest Boig per tu és, en realitat, un tribut a Sau. En el fons, tot és prim com un petó, "només un petó". I que sigui cadascú el que valori la consistència del que significa aquest bes.
