Bombollavà

informació obra



Autor:
Pep Bou
Direcció Musical:
Dani Espasa
Intèrprets:
Pep Bou
Músics:
Dani Espasa (piano), Resta músics en curs
Companyia:
Companyia Pep Bou
Direcció:
PepBou
Producció:
Companyia Pep Bou
Sinopsi:

Després de dues temporades, el Lliure presenta per fi l'anhelat espectacle de Pep Bou, un món de poesia visual i musical sorprenent i incomparable, amb la fantasia de les bombolles del mestre Bou. Tot i no ser un espectacle infantil (en gaudeix tothom), oferirà algunes funcions escolars dins el cicle 'El Lliure dels nens.

Crítica: Bombollavà

09/12/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Jané

Em consta que encara queda algun despistat que pensa que no cal tornar a veure en Pep Bou, perquè sempre fa bombolles. En queden, sí. Com també en queden dels que creuen que en Miró sempre pintava el mateix, que Vivaldi feia sempre el mateix concert i que totes les postes de sol són iguals o similars. Des d’aquí em vull permetre la irreverent gosadia d’intentar convèncer aquestes persones que, per molts espectacles nous que presenti en el futur, l’artista visual Pep Bou serà nou i sorprendrà de nou a cada nou espectacle. I serà nou no només perquè les bombolles que ell fa néixer i morir davant nostre són la màxima expressió d’un atzar imprevisible compost de desenes de factors incontrolables (la humitat, la pols, la temperatura, els corrents d’aire o el perfum d’una espectadora són només alguns dels més freqüents). Cada nou espectacle d’en Pep Bou serà nou i sorprendrà de nou perquè el poeta del sabó continua investigant en l’organicitat química del material que manipula, s’entesta a inventar nous aparells d’attrezzo i persisteix a refinar cada cop més la dramatúrgia de les seves creacions. És la conjunció d’aquests factors, junt a l’actitud i la presència de l’artista en escena, el que genera la poesia visual –senzilla i complexa alhora– que l’ha caracteritzat sempre, i que les barroeres i molt prescindibles imitacions que se’n fan per escenaris i sales de festes no fan sinó dignificar encara més.

Bombollavà és, en efecte, un altre pas endavant en l’estètica i en la tècnica del creador d’espectacles com Bufaplanetes, Sabó sabó, Diàfan, Clinc!, Ambrossia o Berishit, creacions que li han valgut premis internacionals i en algunes de les quals ha tingut la complicitat artística i/o intel·lectual de personatges com Joan Brossa, Jorge Wagensberg, Marta Carrasco o Fernando Bernués.

Bombollavà juga amb l’equilibri com a concepte i pica l’ullet al circ mitjançant el funambulisme (un funambulisme evocat en alguns moments pel mateix Bou, però sempre realitzat per les seves bombolles ensinistrades). Solistes o en tropa, rebels o dòcils en proporcions imprevisibles, les bombolles bovenques passen la maroma simple i doble, esdevenen notes juganeres al pentagrama o dansen en l’espai ingràvides i acolorides com nimfes acrobàtiques. Quan, per rematar l’espectacle, Bou i els seus eficaços ajudants fan el miracle físic de transformar dues làmines de sabó en sengles bombolles semiesfèriques, l’efecte plàstic és fulminant: no els el puc explicar, si se’l volen creure l’han de veure.

A l’espectacle s’hi projecten imatges fugaces de persones i bombolles, potser en un intent de remarcar sense drama l’efímer del nostre pas per aquest món. Pep Bou està acompanyat en escena per Dani Espasa, Xavi Lozano i Oriol Aymat, tres músics que potencien enormement el treball de l’artista. Si bé, per al meu gust personal, en el primer terç de l’espectacle la música és massa protagonista per volum i densitat, el cert és que més endavant s’amalgama molt íntimament en cadascuna de les escenes i contribueix en gran manera a la línia emotiva del muntatge i a la seva dimensió poètica.

Bombollavà és, en definitiva, un espectacle de visionat plàcid però de lectures múltiples. No deixarà indiferents ni tan sols aquells que es pensen que ja ho han vist tot.