Tant senzill i gastat com posar a escena la relació d'una parella en plena crisi domèstica. Però, després les plats trencats. Després dels crits. És el moment en què cadascú ha trobat el seu espai vital, apartat de l'altre. Ha agafat aire i s'ha adonat que tot s'ha acabat. Així comença Carinyo, intentant canalitzar a través de les paraules les seves sensacions més íntimes. El seu nou desencontre. Podria semblar que la noia és més espiritual i el noi més pragmàtic, i maldestre traient exemples de la relació. Podria semblar que ja és un escenari vist i viscut en centenars de pel·lícules i obres romàntiques. Però el que presenten els dos actors dins del seu cercle (ovalat per qüestions d'espai a la Palau i Fabre) és una vivència fresca, amb girs. Que, si la humanitat no fos tant estirada, s'acabarien abraçant espectadors i actors. Perquè el que es viu és com si fos el primer cop. Els ulls brillen per un plor que és apagat i de gota calenta, saborosa, lenta de davallar rostre avall.
La peça, breu, viatja de les converses trepitjades entre els dos, a moments de reconciliació i joc. No desvetllarem el final de la trama però tots dos intèrprets saben mirar-se als ulls, com si fos la primera vegada. I generar complicitats entre els espectadors, que estan partits a dues bandes. Els quadres estàtics amb els que reben els espectadors són com fotos de viatges d'estiu anteriors, despreocupats. Són de fa uns anys perquè no hi ha el braç del selfie. Sino que tenen la forma de retratar-se en un fotomaton o amb una càmera amb disparador retardat.
Pérez&Disla són una parella de director i autor que es van ajuntar circumstalciantment. No garanteixen un llarg viatge. Paga la pena que no se'ls perdin. Ja ens va atrapar amb una comèdia mordaç sobre l'assemblearisme benentès (La gent, Fira Tàrrega, 2015). Ara tornen al format de rotllana, però tancada a la relació d'un noi i una noia. Amb un sabor especial valencià (no només per l'accent) com el d'El Pont Flotant (Exercicis d'amor) o Carles Alberola, (Besos) passen pel caminar transitat de l'amor i el desamor amb una frescor, quasi volant, que desarma. És tendre, és màgic. I no deixa de ser reconeixible i quotidià.
