Carmen. Ballet Flamenco de Madrid

informació obra



Companyia:
Ballet Flamenco de Madrid
Autor:
Georges Bizet
Direcció:
Luciano Ruíz
Coreografia:
Sara Lezana
Intèrprets:
Erika Macías, 25 artistes en escena (ballarins i músics)
Sinopsi:

El setè any de l'exitosa producció de Ballet Flamenco. 

La cigarrera gitana més famosa de la història de l'òpera, explica la seva història en clau flamenca en aquest espectacle, que ja s'ha convertit en tot un clàssic de la temporada estiuenca de la capital. 

Un elenc de 25 artistes, entre ballarins i músics, uneix els seus talents per posar en escena la immortal història d'amor tràgic de Carmen. 

En aquest muntatge especial i 'aflamencat', moments tan coneguts de la immortal obra de Bizet com l'Havanera o les cobles del toreador seran ballades per la jove promesa de la dansa espanyola i flamenca Erika Macías (Madrid, 1987), amb coreografies de la prestigiosa bailaora Sara Lezana.

Crítica: Carmen. Ballet Flamenco de Madrid

15/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Bàrbara Raubert

Carmen és més que un espectacle de dansa o una òpera, Carmen és un símbol de dona lliure amb final tràgic. És important recordar que la seva llibertat prové en part a un esperit que no se cenyeix a constrenyiments socials i en part a la seva força laboral. Si bé la manera com aquest símbol és conduït fins a escena pot diferir moltíssim, l'essència, el pes d'aquest personatge de novel·la que va optar per la llibertat dels seus sentiments, és més fort que tot.

Sara Lezana ha coreografiat aquesta versió afegint un paper a la seva mida i a la seva edat (entrada la seixantena) que és el millor de la peça: el del destí o la mort. Ella sola resumeix aquest sentiment de llibertat truncada, de desig que topa amb el seu propi patiment, de profunditat fosca i energia inesperada amb el qual la Carmen s'ha d'enfrontar un cop i un altre, com moltes altres dones encara avui.

També el paper de la protagonista, interpretat per Erika Macías és més que creíble, la seva força atorga als moviments una decisió tallant com el ganivet que porta amagat entre els enagos, encara que li han tret tot suport de la resta de cigarreres.

Retornar aquesta història ambientada a Sevilla per un francès del segle XIX, al flamenc d'avui, no és un camí fàcil. La redundància pot fer ensopegar en algun moment, si bé en la major part, Bizet i el cor flamenc es donen pas agradablement l'un a l'altre al llarg de tota l'obra.