Cendrillon

informació obra



Intèrprets:
Joyce DiDonato / Karine Deshayes (Cendrillon), Ewa Podles / Doris Lamprecht (Mme. de la Haltièr), Alice Coote / Michèle Losier (príncep encantador), Annick Massis / Eglise Gutiérrez (fada), Cristina Obregón (Noèmie), Marisa Martins (Dorothée), Laurent Naouri / Marc Barrard (Pandolfe) , Cor del Gran Teatre del Liceu
Autor:
Jules Massenet
Text:
llibret d’Henri Cain
Direcció Musical:
Andrew Davis
Direcció:
Laurent Pelly
Escenografia:
Barbara de Limburg
Il·luminació:
Duane Schuler
Coreografia:
Laura Scozzi
Músics:
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Producció:
Gran Teatre del Liceu, Royal Opera House Covent Garden (Londres), Théâtre Royal de la Monnaie (Brussel·les), Opéra de Lille
Sinopsi:

La partitura de Jules Massenet ho deixa ben clar: Cendrillon és un conte de fades. Laurent Pelly va optar per no resistir-s’hi i va crear un espectacle en el qual deixar-se dur per la fantasia. Un elegant pastitx de fin-de-siècle –que combina la melangia i l’humor, l’element naïf i el poètic, l’estil galant del XVIII i la lleugeresa de Rossini– serveix d’evocador abric sonor per a un muntatge que recorda, per la seva sumptuositat, l’opereta francesa, i pel seu sentit de la màgia i la sorpresa, un títol clàssic de Disney, alhora que evita l’ensucrat embafament amb una pinzellada d’ironia. Encertats trets de còmic. Pelly ret homenatge a Perrault i al seu imperible conte de La Ventafocs. La posada en escena és un llibre de contes de fades que pren vida. La literatura, la música i la posada en escena s’uneixen per crear un univers amable i encantador.

«Conte de fades» en quatre actes. Llibret d’Henri Cain basat en la versió del conte La Ventafocs de Charles Perrault. Música de Jules Massenet. Estrenat el 24 de maig de 1899 a l’Opéra Comique de París. Estrena al Gran Teatre del Liceu.


Crítica: Cendrillon

27/08/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Josep Maria Viaplana