C’era una volta

informació obra



Companyia:
Ondadurto Teatro
Direcció:
Marco Paciotti
Producció:
Ondadurto Teatro, Mirabilia Festival (Itàlia), FiraTàrrega
Autor:
Ondadurto Teatro, concepte artístic: Marco Paciotti, Cristian Paraskevas, Lorenzo Pasquali
Ajudant de direcció:
Roberto Andolfi
Escenografia:
Lorenzo Pasquali, Massimo Carsetti
Vestuari:
Claudia Tortora
Il·luminació:
Costel Iulian Prodran
Intèrprets:
Chiara Becchimanzi, Giorgia Conteduca, Daniele Ginnetti, Valerio Marinaro, Giorgia Marras , Lorenzo Pasquali, Dario Vandelli, Giulia Vanni
Estrena:
Estrena
Sinopsi:

Companyia italiana que treballa a partir del gest, l’acrobàcia i el teatre-dansa en combinació amb màquines escèniques, vídeo i música. Inspirat en el món imaginatiu dels contes tradicionals, l'espectacle recrea un món màgic que difumina les fronteres entre el bé i el mal, la llum i la foscor, l'amor i la mort. El públic és conduït darrere el mirall per redescobrir les facetes més amagades dels personatges que ens han acompanyat des de la infantesa: la Caputxeta Vermella, la Blancaneu, les bruixes i les madrastres. Una alegoria multimèdia sobre l’estil de vida contemporani, de gran impacte visual, dinàmica, irònica i amb tocs de revista musical. Espectacle coproduït entre el festival italià Mirabilia i FiraTàrrega. Accés recomanat pel Pg. Simó Canet.

Crítica: C’era una volta

03/09/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Maite Guisado

C'era una volta... Hi havia una vegada... una princesa, una madrastra, un princep blau (en vespa)... i molts altres personatges que poblen els contes que tenim tots en el nostre record prenen una dimensió divertida, musical, capgirada i estrepitosa en el muntatge de la companyia italiana Ondadurto Teatro, que ha participat en el Projecte de Suport a la Creació de FiraTàrrega.

La madrastra... per què era tan dolenta? Ens hem aturat mai a pensar en el drama de les germanastres?

És una experiència magnífica! Per a tots els públics, perquè els grans no s'avorreixen pas. Números musicals, ritme, gest, maquinàries curioses, un món visualment ric i sobretot divertit, projeccions aportant imatges a la imaginació, sense voler suplir res, una narració senzilla i eficaç, el món dels contes d'infantesa subvertit, mostrant-ne les cares ocultes, però molt tendre. I enginyós. Senzillament, bonic. Veramente bello!

Aquesta primavera, la companyia romana va fer residència a El Molí del Talladell, on va crear els artilugis que formen part de l'espectacle i va fer les primeres provatures i els primers assaigs amb públic.

Cliqueu a l'enllaç següent per veure el vídeo: