Charles, Alice and me

informació obra


Producció:
La Gunter
Autoria:
Xesca Salvà
Dramatúrgia:
Jorge Gallardo
Sinopsi:

L’atzar (o no) ha convertit la Teresa Sánchez Roca en una col· leccionista d’objectes relacionats amb Charles Dodgson, conegut per tothom com Lewis Carroll i per la seva musa Alice Liddell, que li inspirà la ja immortal Alícia en el país de les meravelles. La Teresa compartirà i ens farà còmplices dels souvenirs que ha anat trobant pel camí, tot configurant un itinerari vital on es dibuixa la xarxa on es troben els tres protagonistes d’aquesta peça. 

Crítica: Charles, Alice and me

29/09/2018

Intuïció, delicadesa, honestedat i perplexitat

per Jordi Bordes

L’actriu Teresa Sánchez Roca ha construït una mena de monòleg obert a pújblic,. dels que ensenyen petites coses, tresors íntims i que es xiuxiueja la seva relació. L'encant d'obrir un bagul, cada calaix i anar trobant restes de l'alícia al país de les maeravelles. Però també una roba de nena petita, innocent, verge, un punt inquietant a es mans d'un Charles Dogson (que feia servir de pseudònim Lewis Carroll) que se'l relaciona, cada cop amb més freqüència amb la pederàstia. No és el primer cop que en el conte màgic hi apareix una ombra que tot ho enfosqueix. Però a Charles, Alice and me. S'ensenya, es diu, no s'amaga, però ueda com un punt inquietant en la narració. No tenca la poesia, el surrealisme màgic del conte ni de l'escena, tot i que s'intueix que deuria ser clau per la fi de la relació del professor amb les tres nenes (Alice, una d'elles) que va demanar en matrimoni quan només tenia 11 anys. Eren altres temps, i altres costums. Però no deuria ser gaire ben vist per la mare, quan ho va impedir dos cops (també als 13 anys).

Charles Alice and me parteix de l’autor Alícia en el país de les meravelles i la nena que va inspirar-li. L’actriu protagonista explica la seva obsessió per aquesta relació i el seu desig de construir-hi una representació teatral. Després de 30 anys que un professor a l’Institut del Teatre la identifiqués com l’Alícia de Lewis Carroll ha acabat imaginant la trobada, ja adults, de tots dos, tot explicant l’estranyesa de la relació sota l’ombra de la pederàstia. L’actriu Teresa Sánchez Roca es pregunta perquè, en l’àpat dels conills les galetes deixaven inscrit “Menja-te’m” i no símplement “menja’m”.

Bronson va demanar a les seves germanes que es cremés totes les fotos a nenes i correspondència, quan va morir. Alice va voler apartar-se, inicialment de la imatge infantil del conte, tot i que posteriorment assistiria a presentacions d’edicions com si fossin bolos que l’ajudaven a subsistir en la viudetat. Ella es va vendre l’original del conte que havia rebut de Carroll, quan ja no era el seu instructor particular. Els seus descendents, però, van subhastar tot el que van trobar de la mare. No va quedar res. O, millor dit, tot es va col·locar en llars particulars. Estranya mitomania que ha portat a l’actriu a recollir edicions del conte i material per a fer un espectacle íntim i dolç. Com un pastís que no es pot tallar amb formes geomètriques simples.