Us imagineu una experiència única de circ i moviment que té lloc en una granja? Els animals vibren, es mouen, volen i ballen en combinació amb la música electrònica. Els integrants d'aquesta companyia afirmen que no creuen en l'ésser humà, sinó en la bèstia que habita i controla el nostre interior. LABORATORI DE MOVIMENT FIRATÀRREGA 2014. Espectacle sense seient. No habilitat per a persones amb la mobilitat reduïda. Aquest espectacle es realitza fora de la ciutat. Prèvia presentació de l’entrada, els espectadors seran conduïts en autobús al lloc de l’actuació. La durada de 90’ inclou els desplaçaments d’anada i tornada i l’espectacle.
Si els animals fossin persones, a les carnisseries servirien cames de Barbie per a fer croquetes. Si els homes fossin animals perdrien la capacitat de cantar al seu cavall dels somnis, però possiblement sabrien connectar-hi d'una altra manera. Els gossos juguen amb les mànegues d'aigua, mentre els humans es distreuen fent verticals sobre d'un toro mecànic, o fent cabrioles i salts mortals des de l'estructura del ranxo. Els animals no enterren els seus estimats, els planyen però no els ploren desconsoladament com els huumans que no creuen en què pugui ressuscitar. Els homes sempre creuen que podran enganyar els animals amb una canya i una pastanaga....
Animal religion és d'una frescor, desimboltura, ritme i risc que deixa amb els ulls esbatanats. Tant espectacular és l'equilibri dalt de la barra fixe, com sorprenent és la imatge d'un artista llegint-li un llibre a un cavall en un descans, o com criden a les oques perquè facin un vol gallinaci. El piano també puja dalt del toro i segueix sent plataforma per a equilibris i per trobar la sorpresa que desarmi l'espectador. Gran espectacle de circ en un espai insòlit. Ara, un ranxo també és circular, la música (amb totes les versins possiibles, de l'enllaunada a la més despullada o poca-solta) segueix marcant el rellotge de l'espectacle i els equilibris Tot i que aparentment de manera espontànea, el muntatge es desenvolupa amb la intel·ligència d'un director d'orquestra afinat. Les transicions desapareixen gràcies a l'ampli repartiment d'artistes i a l'energia de tots ells. Quim Giron, fent de cavall i domador alhora reprèn un element que ja va dur a cavalcar a l'Antic Teatre fa uns mesos en l'espectacle Indomador. Niklas Blomberg segueix tant irrefrenable, tocant el piano amb els peus, o el cap si cal i demostrant la seva elasticitat sigui fent giraginses penjat del toro mecànic o bé acompanyant musicalment a cops l'acció principal. No hi ha argument, només, en tot cas, lleus fils d'històries que es desfan, un univers en efervescència...