Un grup d’aliens de diferents galàxies i amb aparença humana ha vingut per controlar la Terra. En l'establiment de la seva nova llar afronten diferents reptes, com el de la comunicació amb els humans. El nou treball d’aquesta companyia hongaresa, dirigida per Martin Boross, en coproducció amb FiraTàrrega, és un site specific que tracta sobre la distància, la imprevisibilitat, la seguretat i la familiaritat i que involucra un col·lectiu d’immigrants locals. Un espectacle de teatre gestual i visual que incorpora música en directe, dansa i videoart. Amb la col·laboració de l’Oficina d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Tàrrega, que ha possibiltat la recerca de ciutadans nouvinguts a Tàrrega per a la seva participació com a actors no professionals.
Stereo Akt signa un treball que imposa el valor social a l'artístic. La seva recerca pretén donar veu als que no en tenen, habitualment. Amb el suport d'usuaris de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de Tàrrega (i la dificultat del seu compromís amb el projecte perquè es veu subjugat a una constant inestabilitat vital), s'ha bastit una peça que barreja ficcio amb realitat. Per una banda, s'extrapola l'arribada dels nouvinguts, com si foossin d'un altre planeta. Han vingut a la Terra aa generar nous camps de coneixement. Però no sempre han estat ben rebuts. La part real es fonamenta amb lees entrevistes dels protagonistes que parlen sobre la seva situació actual i la que imaginen, en els cinc propers anys. La seva apposta per venir a veiure a Catalunya, al que hauria de ser el Primer Món, no ha estat, en general, tant ben corresposta com esperaven. És clar ue la peça no s'ha d'entendre com una enquesta dels immigrannts a Tàrrega, si no com una mirada puntual a diferents usuaris d'una oficina que vol donar suport i acompanyar davant les mancances (siguin les que siguin).
Interessant treball, tot i que pateixi (si més no en l'assaig general) de descompensacions. Si es fan molt magnètiques les aparicions dels personatges des de l'horitzó en què plantegen de nou un teatre panoràmic, amb un codi espai /temps dilatat (s'han pogut veure produccions similars en anteriors edicions) i acompanyat per una posta de sol colorista, més qüestionables són els primers plans i l'excusa dramatúrgica. Però sí que logra una comunió que, sense el teatre, dissortadament, seria molt difícil de consumar. I aquest és el seu mèrit principal.