Cúbit

Teatre

informació obra


Direcció:
Josep Maria Miró
Text:
Josep Maria Miró
Intèrprets:
Anna Azcona, Albert Prat, Alberto Díaz, Sergi Torrecilla
Il·luminació:
August Viladomat
Producció:
La Ruta 40
Vestuari:
Xesca Salvà
Escenografia:
Xesca Salvà
Estrena:
Temporada Alta 2016
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

Fins a quin punt és veraç un relat oficial? De quina manera i des de quin lloc construïm la memòria?
Són algunes de les preguntes que plantejarà Cúbit, el vuitè espectacle de La Ruta 40 després de La
Col·lecció i la reeixida El llarg dinar de Nadal (Premi Butaca 2015). El text, escrit i dirigit per Josep
Maria Miró (El principi d’Arquímedes), explica la història de dos fills que tornen a casa per passar-hi
un parell de dies i es troben que la mare hi té instal·lat un noi de la seva edat. Un espectacle sobre la construcció i la destrucció de la memòria que no deixarà ningú indiferent.

Crítica: Cúbit

27/05/2017

Crítica mirada a la forma de rememorar l'história

per César López Rosell

Josep Maria Miró (Vic, 1977) torna a demostrar a l'Espai Lliure amb 'Cúbit' que és una de les veus més interessants de l'actual dramatúrgia catalana. L'autor de 'El principi d'Arquimedes', la seva obra més reconeguda, clava la dent en aquesta ocasió en un tema tan interessant com el de la construcció de la memòria. De quina manera i des que lloc la edifiquem? Partidari de fer-se preguntes que no sempre tenen una resposta precisa, en aquest text indaga en la configuració del relat oficial, tantes vegades allunyat del real.

Miró exhibeix un gran domini del llenguatge quotidià, que desplega amb una agilitat i naturalitat seductores. T'atrapa des del primer instant, amb un hàbil maneig de la paraula i els silencis i un mesurat crescendo narratiu. L'espectador se sent concernit pel que explica una trama que assimila com propera. A tots ens han passat per la ment alguns dels pensaments que flueixen en tan inquietant història.

Paula (una superba Anna Azcona, amb imatge de supervivent de la 'gauche divine') rep la sorprenent visita dels seus fills Bernat (Sergi Torrecillas) i Lluc (David Menéndez), el menor dels dos. Ells només es troben amb la seva mare de tant en tant i aquesta vegada han coincidit en el dia. Des del primer moment s'entreveu una tensa relació que augmentarà quan els nois descobreixin que ella conviu a la casa amb Oriol (Alberto Díaz), un noi de la seva edat al que ja coneixien.

El jove es troba al xalet amb jardí per ajudar a la mare a l'elaboració d'un llibre sobre els 25 anys de la fundació que van crear els progenitors dels tres nois, però la gelosia, suspicàcies i rancúnia vindran a partir de la diferent manera de recordar els fets d'un passat marcat per les desavinences entre els impulsors de la institució i, especialment, perquè el pare de l'Oriol va acabar enfrontat amb el dels dos germans. Aquests no entenen perquè la seva mare ha encarregat la feina al fill del seu 'enemic' i esgrimeixen que ho podrien haver executat ells, encara que és evident que el seu actual allunyament residencial ho hagués dificultat.

El cas és que la memòria que tenen dels fets difereix de manera substancial amb la de la seva mare. L'autor i director del muntatge, encerta a crear el clima de controvèrsia convenient per al seu propòsit d'elaborar una precisa metàfora, molt ben interpretada, sobre l'acte de construcció, deconstrucció i convivència amb la memòria ..


L'enllaç a Youtube no està disponible.