Mentre esperem que aquesta brillant i constantment sorprenent hora comenci, tres homes ben vestits, cosins contemporanis de Tati, Beckett i Keaton, surten de les seves caixes.
Entre el virtuosisme refinat i l’acrobàcia, el seu llenguatge és universal; físic, imaginari, musical i poètic. Paraules entretallades i sons inesperats dialoguen amb el cos amb un moviment descompassat, descompost, geomètric, inusual.
Des taulons a caixes, de caixes a cubs, de cubs a fulls de paper, … els tres aventurers s’embarquen en un viatge incert d’escala incommensurable, on l’espai es transforma en infinits universos.
En un final Terry-gillianesc, els nostres herois acaben perduts, aclaparats i immersos en una tempesta envoltant i extàtica de paperassa i aire calent.
Encara no hi ha crítiques publicades