Despertalab3: Un grupo de performers...

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Isabel Rodríguez (Barcelona), Carolina Vázquez Chau (Barcelona), Elizabeth Tapia (Barcelona), Karla Soza (Barcelona), Jesús Estrada (Barcelona), Héctor Jiménez (Guadalajara), Daniel Sandoval (Guadalajara), Ruth Ramos (Guadalajara), Alan Olivares (Guadalajara), Alejandro Mendicuti (Guadalajara), Sil de Castro
Dramatúrgia:
Héctor Jiménez, Isabel Rodríguez
Vídeo:
Natalia Martínez
Direcció:
Jesús Estrada
Vestuari:
Lilia Hernández
So:
Carlos Pesina
Autoria:
Sil de Castro
Sinopsi:

Un grupo de performers mira hacia el oriente és un catàleg d’imatges, un musical i una pel·lícula en viu sobre sis integrants del col·lectiu mexicà Arrogante Albino que viatgen a Barcelona per realitzar una residencia artística durant un mes i mig mentre l’altre part del col·lectiu treballa a Guadalajara. L’espectacle es construeix de manera simultània. El resultat és un dispositiu per mirar al passat que s’activa al present, on les seves experiències quotidianes influeixen en les ficcions i viceversa.

Crítica: Despertalab3: Un grupo de performers...

25/05/2018

Al final, el més trencador és el més convencional

per Jordi Bordes

La meitat de la companyia Arrogante Albino va marcar-se el repte de construir un espectacle performàtic a Barcelona i trobar-hi col·laboració de l'altra meitat de la companyia, que s'havia quedat a Guadalajara (Jalisco, Mèxic). A les maletes, l'única i necessària idea de fer-se personatges de la seva pròpia història. La peripècia  els ha ensenyat molt de com es viu a Barcelona, de quines diferències hi ha a la seva Guadalajara natal. Tot i que l'art performàtic busqui una provocació constant, sovint des de formes escèniques que provoquen rebuig o ansietat a l'espectador, la posada en escena dels Arrongante Albino és molt calmada. Segurament, és la que s'explica millor (de la tria del DespertaLAB d'enguany) escena a escena l'evolució del seu muntatge en què  es creua la idea amb la plasmació (com quan algú planteja que seria bo utilitzar una veu en off per a enfilar les accions i aquesta respon que li sembla una bona idea!) Hi ha un joc molt simple de representar. De fer-se els uns dels altres. De simular una taula on no hi és. Tot és convenció teatral clàssica, encara que vesteixin amb perruques de revetlla de Sant Joan, serveixin tequila al vestíbul i s'atreveixin a fer una escena de guia de Guadalajara en català. 

No hi ha hagut la possibilitat de fer una obra que trenqui l'espai. Per això, han optat per falsejar el temps. I gravar alguna escena en skype, mentre ells visionen la conversa, més aviat amarga, de comprovar que no poden assumir el repte de vincular-los en directe a l'obra. Segurament, tampoc és necessari.  Els Arrogante albino persegueixen Bolaño pels carrers de Barcelona, la seva ombra. Mai l'acabaran d'atrapar. Perquè fa anys que va morir. No podran preguntar-li perquè va localitzar les seves novel·les a Amèrica, quan ell s'inspirava en Ciutat Vella. De fet, ells mateixos, ha repetit el guió i han fet un viatge creatiu més enllà del físic. Probablement, entendran què és Barcelona, quan tornin a acaronar les seves mascotes, les seves parelles, els seus companys d'Arrogante.... que han quedat a Mèxic aquests dies. Avui els pot semblar que han desaprofitat una oportunitat per a esdevenir artistes professionals a Catalunya però demà descobriran tot el que porten a la maleta de tornad,a que no ocupa però sí respira dins seu. I el públic, si vol acompanyar-lo en aquest viatge metateatral, trobarà raons per descobrir-se a ell mateix en la ciutat (la de Barcelona, la de Guadalajara o la dels seus somnis).

Trivial