Dimecres

informació obra



Direcció:
Jordi Garcia
Intèrprets:
Virginia Coquillat, Carles Garcia, Carlos Martinho, Carla Pérez Peix, Elia Solé, Júlia Torres, Adela Vilaprinyó
Companyia:
Oracles
Autor:
Orland Verdú
Sinopsi:

En 10 escenes independents entre sí, assistirem als esdeveniments de la vida d'una sèrie de persones, algunes de les quals moriran en els atemptats terroristes del 11-M de Madrid del 2004. En cada una de les escenes hi ha un personatge que agafarà l'endemà els fatídics trens de la tragèdia. Les situacions són quotidianes, punyents en alguns casos, amb la seva dosi de comèdia en altres, i totes reflecteixen temes profundament humans que ens afecten i ens passen a tots nosaltres. 

Crítica: Dimecres

25/10/2015

Començar la casa per la teulada

per Teresa Ferré

Aquesta setmana ens vam passar per la 20ª Mostra de Teatre de Barcelona, iniciativa que ens ha permès recuperar l’espectacle Dimecres, programat l’abril passat a la Nau Ivanow. Es tracta de la quarta obra de teatre de l’autor Jordi Garcia Carafí, qui també en signa la direcció, i acaba de fundar la Companyia Fènix amb aquest primer muntatge. 

Sempre és engrescador conèixer propostes noves i la primera referència sobre el text em va semblar interessant, ja que el context de fons és l’atemptat terrorista de l’11-M de Madrid del 2004.  L’autor planteja 10 escenes que reflecteixen les històries de diferents personatges, un dels quals l’endemà prendrà aquell fatídic tren de les 7 del matí. Teatre documental? No, en absolut. Només alguna referència de les històries personals publicades a un diari va servir a l’autor d’inspiració. 

Homenatge a les víctimes? Sí. L’obra arrenca amb una veu en off on se’ns explica el context i recorda totes les víctimes. L’efecte és de començar la casa per la teulada, perquè trenca qualsevol tensió dramàtica posterior i, a mesura que van passant les escenes, es perd l’impacte i la intenció inicial. No totes les històries tenen el suficient interès per portar-les a escena o el text no està prou ben resolt per enganxar l’espectador.

Pel que fa a les interpretacions són molt desiguals i els nervis van trair a més d’una actriu. La direcció fa una ferma aposta per la lentitud, que marca amb excés el tempo de l’obra provocant avorriment i desinterès a mesura que avança l’espectacle.