3 raons per anar a veure “Distància” i 1 per fer altres plans
Raó número 1
Perquè és valenta. No és habitual tractar el tema de l’educació en teatre i Roger Torns, un jove autor i director que ha estat ajudant de direcció de Marilia Samper i Llàtzer Garcia, va directe al gra amb un tema que, malauradament ha estat bastant d’actualitat arran de les acusacions d’adoctrinament de professors després de la violència policial de l’1 d’octubre.
I és que Torns ens presenta una professora (excel·lent i molt creïble Alba Florejachs) que, després d’intentar un debat a classe a partir del vídeo d’una brutal agressió, veu com les queixes d’alguns pares, i de retruc la del director de l’escola (què és el seu propi germà, interpretat amb contenció per José Pérez Ocaña) posen en dubte la seva metodologia educativa i li exigeixen que no se surti del programa establert ni trenqui la jerarquia professora-alumna, malgrat la insistència d’una alumna (potent Laura Daza) que veu en ella la possibilitat que les classes siguin més lliures i els facin pensar més.
Raó número 2
Perquè fa pensar: res és blanc o negre. Roger Torns evita posicionar-se davant de la indignació (primer), i els dubtes (després) d’aquesta professora i més aviat intenta que ens posem en el seu lloc. També planteja de manera molt intel·ligent l’actitud de la alumna, a estones ambigua i contradictòria. D’aquesta manera aconsegueix que ens plantegem quins són els límits de l’educació i alhora ens fa qüestionar que fàcil que sembla engegar l’espurna de la violència fins i tot en persones aparentment molt tranquil·les.
Raó número 3
Perquè la fan pocs dies. De fet en prou feines haurà estat dues setmanes a la cartellera de la Sala Beckett. I evidentment, està clar que a ningú li agrada estar tants pocs dies programat, ja que en prou feines es pot produir el boca-orella i fins i tot els qui poden haver sentit de la seva existència tenen molt poc marge per encaixar amb la pròpia agenda. Malgrat això, estem molt a favor d’aquesta política de la Beckett que considera que és millor estar pocs dies en cartell que cap ni un. Si algú et dóna l’oportunitat, per petita que sigui, s’ha d’aprofitar!
Raons per fer altres plans
Per qui no vol veure problemes a escena. Evidentment qui vulgui anar a teatre a distreure’s, riure i no pensar, aquesta no és la seva obra. Tot i que és una obra força amable planteja qüestions sensibles que no sempre ve de gust veure a escena. D’altra banda, si us capfiquen les propostes rodones on tot té un sentit i on no hi ha fils argumentals descuidats, aquí trobareu una mica de les dues coses. La posada en escena és senzilla, però afegeix elements gairebé de “performance” que suposem volen donar modernitat i moviment però no encaixen amb la resta de l’obra ni aporten gaire. I el rerefons dramàtic de caràcter familiar que afecta els dos germans tampoc acaba d’estar prou lligat amb la resta de la peça.
