Don Juan Tenorio

Teatre

informació obra


Direcció:
Joan Pera
Adaptació:
Joan Pera
Intèrprets:
Joan Pera, Lloll Bertran
Escenografia:
Miguel Montes
Il·luminació:
Raúl Martínez
Caracterització:
Toni Santos
Ajudantia de direcció:
Blai Pera
Producció:
Focus
Autoria:
José Zorrilla
Sinopsi:

Després de l’èxit de la temporada anterior torna aquesta gran comèdia però amb versió renovada i adaptació a Musical, amb la col·laboració especial de Deparamo.

Dos mestres de la comèdia catalana com són els cèlebres Joan Pera i Lloll Beltran conjuguen la seva excel·lència artística a l’escenari aquesta vegada interpretant als mítics personatges de Doña Inés i Don Juan, del drama romàntic Don Juan Tenorio, de José Zorrilla. Aquesta brillant peça, representada en múltiples ocasions a l’escena catalana, és recordada sobretot per la inoblidable interpretació per part de Joan Capri i Mary Santpere a mitjans dels anys 70. Seguint aquesta estela d’humor, el binomi artístic conformat pel Joan i la Lloll pretenen conferir frescor i actualitat a l’espectacle així com donar vida a una de les escenes d’amor més impactants del teatre: l’amor entre Doña Inés i Don Juan.

Crítica: Don Juan Tenorio

22/06/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Surt Joan Pera davant del teló vermell i a tocar de la conxa d'apuntador i, tot i que l'obra anuncia un 'Don Juan Tenorio', els espectadors faran bé de no fer castanyada abans d'estiu. El monòleg de Joan Pera amb el qual s'enceta l'espectacle —en un to distès, familiar i com aquell que no vol la cosa— és una de les perles de la funció. Això i les primeres intervencions de Lloll Bertran, emplomallada de rosa, entonant un foxtrot per davant i per darrere del cortinatge vermell, perquè es pensa que al Paral·lel encara sona el gènere, i rememorant subtilment la intepretació de 'Venga alegría!', de Mary Santpere a la pel·lícula 'Miss Cuplé', et fan venir ganes de demanar que s'oblidin del Tenorio promès en qüestió i que continuïn amb la comèdia costumista i irònica que han encetat. Teatre dins el teatre i dins el teatre. Tres vegades teatre: una, perquè es pretén representar un dels clàssics populars més coneguts; dues, perquè Joan Pera es disposa a explicar les interioritats de la pretesa Companyia del Condal que ha hagut de fer un ERO i ha reduït gairebé tota la plantilla i, de la que li queda en vida, uns estan de baixa i els altres tenen problemes personals; i tres, perquè es barreja l'humor personal de Pera i el polifacètic de la Lloll amb fragments coneguts del drama del Tenorio que, posats a fer un resum estil El Rincón del Vago, dóna les claus essencials de l'obra.