Un performer treballa amb un conjunt d’objectes senzills que es poden trobar a qualsevol espai teatral. Es descobreixen connexions a mesura que s’exploren els potencials físics dels materials amb el pes i la gravetat. A través de la connectivitat entre el cos i els elements de l’escenari es revelen tota mena d’ecologies, a vegades lleugeres i molt delicades i a vegades pesades i dramàtiques. Una alquímia de circumstàncies genera una situació en la qual ni el performer ni el públic poden estar segurs del resultat de les accions a mesura que es despleguen. La peça conté moltes sorpreses, sovint generades pels mateixos objectes.
Com a recerca i com a performance, aquesta peça busca un potencial ampliat per a la coreografia, implicant-hi materials inanimats que podrien agafar una part o tot el control de la situació, més que ser objectes morts manipulats per un ésser humà. Les identitats dels éssers humans i les dels objectes són posades a prova i es converteixen així en més fluïdes.
Encara no hi ha crítiques publicades