Ets bo. Només has tingut mala sort.
Ets de puta mare. Només t’ha faltat una mica d’empenta.
Saps que aquella feina havia de ser teva. Que la cambrera que et va mirar dues vegades, hauria d’estar als teus braços. Que aquella idea era genial. Ho saps, oi?
Ara, només et cal donar la primera passa, bip. I després la segona, bip. I després la tercera i la quarta. No necessites pensar, no necessites decidir.
Només necessites seguir les instruccions .
Només necessites ser tu mateix.
Només necessites ego.
Ens preguntem sovint fins a quin punt controlem la tecnologia o fins a quin punt ens controla ella a nosaltres. (Jo ho tinc molt clar: sóc un cas perdut per a la enginyeria informàtica.) Marc Angelet es fa la mateixa pregunta i es respon amb aquesta petita història divertida, àgil, brillant. És cert que aborda un tema massa recorrent en els temps que corren, però ho fa amb un segell inconfusible, molt proper, realista (tot i portar els temes als extrems) i divertidíssim que l’acredita a explicar-la amb total originalitat.
(...)