El autor intelectual

informació obra



Companyia:
La Maldita Vanidad
Autor:
Jorge Hugo Marín
Direcció:
Jorge Hugo Marín
Intèrprets:
Andrés Estrada, Juan Manuel Lenis, María Soledad Rodríguez, Ella Becerra, Angélica Prieto, María Adelaida Palacio
Ajudant de direcció:
María Adelaida Palacio
Producció:
La Maldita Vanidad (Bogotá, Colombia)
Sinopsi:

El autor intelectual es un montaje creado por la compañía colombiana La Maldita Vanidad Teatro, que representa la primera parte de la triología Sobre algunos asuntos de família, dónde el autor, Jorge Hugo Marín, plantea y aprofundiza en las problemáticas del núcleo familiar.

En la sala de una casa y a través de un ventanal, el espectador se  convierte en fisgón y vive la historia de Nora, Jorge y Sergio,  tres hermanos que se reúnen en casa de su madre para decidir quién se queda a vivir con ella. La decisión sería más fácil si no estuvieran en compañía de sus esposas, Susana y Elvira, quienes se niegan a asumir responsabilidades ajenas. Un encuentro que revela con humor e inteligencia el lado oscuro de una disfuncional familia colombiana.


Crítica: El autor intelectual

09/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Toni Polo

Només s'estarà fins dissabte i val la pena anar-la a veure. La Sala Atrium (que acull l'espectacle perquè a La Villarroel s'està representant 'El crèdit') posa una finestra en la quarta paret de l'escenari per a que el públic tafanegi el què passa a la casa del Jorge i la Susana, una parella jove, afectada per la crisi que suporta amb una tensió insuportable unes condicions de vida igualment insuportables. Una altra obra sobre la crisi? Sí, una altra BONA obra sobre la crisi.

En la sala d'aquesta casa s'hi trobaran aquesta parella amb els conyats fastigosament acomodats en una vida buida però florida de cara a la galeria i la germana, una noia problemàtica i inestable. La reunió d'aquesta família disfuncional, que s'ignoren, no s'aguanten tot i voler mantenir les aparences i fa anys que no coincideixen, és motivada perquè el Jorge i la Susana no volen seguir vivint amb la mare. Amb un nen petit i havent-se quedat ell sense feina, no s'ho poden permetre.

Els somriures hipòcrites acaben aquí. Ningú no la vol, la "doña". Les dones dels germans no ho poden permetre... I cadascú utilitzarà els seus arguments per desempallegar-se'n. Arguments que donen en conjunt una visió molt comuna de la crisi, farcida dels tòpics que tots diem o escoltem a tot arreu. Els diàlegs són intel·ligents i propers, molt propers tot i les circumstàncies (són colombians), els personatges són els que podríem trobar en qualsevol casa de Barcelona i les interpretacions, molt creïbles. El retrat que fa, doncs, és dramàticament fidel: amb sentit de l'humor i de la tragèdia, amb proximitat i amb agilitat ens descriu una situació, desgraciadament, molt actual. A Colòmbia i aquí.