El Chinabum

informació obra



Autor:
Lola Rosales
Intèrprets:
Mercè Garcés, Berta Prieto, Paula Vicente, Lola Rosales
Direcció:
Paula Ribó, Xavier Tarragüel
Ajudant de direcció:
Paula Jornet, Marta Ros, Anna Domenich
So:
Iker Rañé
Il·luminació:
Roger Piqué
Composició musical:
Paula Jornet
Músics:
Belen Barenys, Paula Jornet
Vídeo:
Pep Omedes, Martina Orobitg
Vestuari:
Verónica Febrero
Producció:
Aura al Pou
Sinopsi:

Un home tanca al lavabo del seu bar a tres noies que, incomunicades, busquen la manera de sortir. El que abans semblava el magatzem d’un bar xinès, s’acaba convertint en el seu refugi. Creuen que poden canviar el món però el món només vol vendre Yatekomos.

"A mi m’han educat per voler omplir estadis com la Lady Gaga. La Lady Gaga és la puta ama perquè fa el que li dóna la gana i no és mediocre i jo no vull ser mediocre. Jo vull guanyar operación triunfo perquè és tot el contrari a ser mediocre. 

I de moment la filosofia Mr. Wonderful no m’ha salvat la vida,  perquè potser sóc mediocre però no sóc imbècil; i jo no vull una vida cupcake, jo vull una vida dark, vull viure tant i tant i tant que quan sigui vella els meus nets flipin amb mi. 

Vull que quan la gent em miri deixi de veure una nena mona, perquè ja no sóc tan nena i mai he sigut mona, i potser t’estic incomodant, però ara no em ve de gust començar a ser mona, perquè estic intentant abandonar la mediocritat i haig d’esforçar-me en fer alguna cosa original per petar-la com la Rosalía quan va treure el videoclip de malamente."


Crítica: El Chinabum

28/02/2019

Els primers brots

per Jordi Bordes

El Chinabum és una demostració més del teatre més nou. Del que permet debutar en un món professional (però ben precari) a quatre actrius. Volien expressar-se, veure com ressonaven els seus pensaments, les seves bromes la seva voluntat de transcendir i han trobat un espai a La Gleva. Només 10 dies. Però, segur, tindran altres oportunitats més endavant amb aquesta obra. I amb les properes que s'atreveixin a muntar. Aura al Pou és un grup inestable com un cake carregat de nata i gominoles. Tot i la seva aparent forma de despreocupació de tot, de jugar a autoparodiar-se, hi ha una intenció d'arrelar en fets dramàtics, preparanoïcs, que donin solvència a una vida massa jove.

Bona part de les escenes que representen són del que farien alseu pis que comparteixen. De fet, Nao Albet i Marcel Borras, al 2007, ja ensenyaven com s'avorrien els nois d'institut un dissabte a la tarda: Teenager experience: straithen con freigthen. Dotze anys més tard, van i tonen a les escenes de violència divertida, a les ganes d'agradar, i, puntualment, a fer denúncies més adultes que les dels seus companys de cartellera.

La directora Paula Ribó (membre de The Mamzelles amb peces com Màfia o F.A.M.Y.L.I.A, un altre grup que encara se li penja la banda de jove tot i que ja porta una dècada de trajectòria) ha ordenat aquests primers brots, que, com tot pèl neix desordenat, sense mesura. Ha anat donant-li fora a cops de tisora, escena a escena. Construint una petita trama d'intriga i thriller gore, al costat de les veus més tendres i desinhibides de les tres amigues de pis (i de la filla de Sant Gervasi...). L'excés, els gifts, les pantalles i, sobretot, una música que hi és quasi sense percebre's o amb uns coreografiats moments musicals són la base d'on es construeix aquesta veritat ben naïf. El so és constant i les defineix molt millor del que creuen, sense necessitat de saltar-se al trap, tot i que algun personatge veneri Rosalía. Paula Jornet (també autora de la música de La importància de ser Frank) posa una base entre tambor i teclats espessa i estable.

Les protagonistes deliren agror per moments tot i que, quasi sempre volen ser amables, atractius, que agradin i amb personalitat. Van de la flipada compartint un porro al passar-se una botella d'alcohol. I sí, el pastís d'aniversari, tant ensucrat es desfà en els excessos i pinta un quadre final dantesc. Fan percussió amb el tema de Chinabum però, en realitat, adoren el Frank Sinatra de My way. Sinatra expressava un art en blanc i negre, els brots d'Aura al Pou són en technicolor i en rigorós directe.