El conte de Nadal

Familiar | Musical

informació obra


Dramatúrgia:
Macià G. Olivella i Alícia Serrat
Companyia:
La Trepa
Autoria:
Charles Dickens
Composició musical:
Ferran González
Direcció Musical:
Ferran González
Adaptació:
Macià G. Olivella i Alícia Serrat
Intèrprets:
Esther Pérez-Ferrer, Mariona Campos, Olga Fañanàs, Maties Gimeno, Marcel Clement, Marc Miramunt, Gerard Flores, Alícia Olivé, Maria Agustina Solé
Vestuari:
José Carrasco, Toni Santos (estilisme)
Escenografia:
Tero Guzmán
Coreografia:
Esther Pérez-Ferrer
Direcció:
Maria Agustina Solé
Sinopsi:

Un clàssic de la literatura universal que reivindica, juntament amb la part lúdica i familiar del Nadal, el seu esperit solidari i humà.

Aquesta serà la sisena temporada, després de 3 anys d’interrupció que per Nadal la companyia La Trepa presenta El conte de Nadal. En aquest muntatge, l'equip habitual de La Trepa va assumir el repte de  portar a l'escenari el clàssic de Dickens amb professionalitat , dignitat i qualitat, l' acollida per part del públic en les passades temporades sembla demostrar que ho haurien aconseguit. Han confegit un espectacle àgil, tendre, divertit a vegades, sensible i fidel a l’esperit de l’original, que ens aporta una bona dosi de reflexió , barrejada amb entreteniment, en aquestes dates.

Crítica: El conte de Nadal

06/12/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Andreu Sotorra

Ja fa sis temporades —després d'una absència dels tres últims Nadals— que la companyia La Trepa posa en escena aquest espectacle que adapta un dels clàssics de la literatura universal: 'La cançó de Nadal', de Charles Dickens. Es pot dir, doncs, que la reposició per sisena vegada el converteix en un dels clàssics de la cartellera teatral nadalenca. El muntatge es troba en el seu punt just de maduresa. Les picades d'ullet que s'hi han afegit li han anat donant també un aire nou. És d'aquesta manera com es manté un espectacle en repertori: tenint la saviesa suficient per no ancorar-se en la comoditat i adaptant-se a les tendències inevitables del pas del temps.