Concebut, almenys d'entrada, com un monòleg teatral, el dOndedOndÓnde acaba per convertir-se en un joc escènic ambigu, esvalotat i esvalotador.
A el dOndedOndÓnde, un personatge de vocació quixotesca, a cavall entre el nen i l'adult, busca la seva identitat. Així que proposa, elabora i desgrana una sèrie de textos que de sobte, una mica a contracor i un molt amb el seu beneplàcit, es posen a jugar amb les paraules, els donen la volta, les retorcen, les transformen, les descomponen i recomponen fins a obrir pas a un món absurd on el que regna és l'humor.
Humor absurd, si és que cal matisar.