El Esperanza

informació obra



Companyia:
TeatrodeCERCA
Dramatúrgia:
Quique Culebras
Direcció:
Quique Culebras
Intèrprets:
Oriol Grau i Paco Romero
Composició musical:
Pau de Nut
Ajudantia de direcció:
Adeline Flaun
Producció:
TeatrodeCERCA
Sinopsi:

En plena Noche de Navidad, dos hombres que se aman se hacen regalos durante la cena.

Bajo el bello envoltorio de papel vistoso y los adornos dorados descubrimos la fragilidad de un mundo secreto que comparten con dolor y hastío. Amor precario, amor a fuego lento, amor desnudo hasta los huesos, amor ahogado que pide a gritos la justicia que nos niega el miedo. Pero…

¡Ah, el miedo! ¡Ese viejo compañero que se empeña en paralizarnos cuando más vivos queremos estar! Uno de ellos guarda amargo el secreto de un secreto. El otro podría haber matado a alguien en un descuido laboral…

Te quiero, ya no te quiero, ya no sabemos qué querer… Podríamos no estar vivos… dicen, escarbando cada vez más profundo en un agujero en el calendario del que parece imposible escapar sin hacerse daño, mucho daño…

Crítica: El Esperanza

10/06/2014

L'amor clandestí

per Josep Maria Viaplana

Vaig veure un 'bolo' de El Esperanza fa un parell d'anys, al teatre de l'Aliança Mataronina', un espai molt diferent a aquell pel qual es va concebre l'espectacle, segons els mateixos creadors em van explicar, és a dir, una casa, ja que una part important i intensa del conflicte (essència del teatre) entre els dos protagonistes, fa que el públic s'hagi de desplaçar a una habitació, on tots dos parlen sobre d'un llit, abraçats i tristos, per aquest 'amor furtiu' per a un d'ells, i 'amor impossible' per a l'altre.

La peça ens narra el sopar del dia 23 de desembre de dos homes, amants, que es veuen obligats a celebrar el sopar de la vigília de Nadal (la Nochebuena espanyola) una nit abans, ja que un d'ells està casat, i cada any es veu obligat a passar la nit del 24 en família. I com us podeu imaginar, està casat amb una dona. Un tema que no és novetat, i que de tant en tant es destapa algun cas, sigui de persones del nostre entorn, sigui de famosos. Afortunadament, però, aquesta mena de muntatges per dissimular allò que s'és de debò, cada cop sovinteja menys, perquè cada cop és menys necessari, tret d'alguns ambients, especialment homòfobs.

Però el tema no és la parella homosexual, ni tan sols la homosexualitat. El Esperanza és, senzillament, una versió més de l'etern tema de la parella, de la doble vida, de l'estimar dues persones alhora, o bé una que estimes i una altra que és la teva parella: Entre dos Amores d'Ana Belén ho explica bé, així com el Corazón Loco de Machín, per posar dos exemples entre centenars.

I també, ens fa empatitzar amb la tristesa de la situació de 'la otra', en femení perquè tradicionalment ha estat un paper reservat per a dones, que és la persona que ha de suportar que la persona estimada, amb la que comparteix desig i una sagnant ferida, vagi al cap d'unes hores a estar-se amb la família. Perquè dels dos, aquest és el que decideix no tenir ningú més, perquè no concep estar amb cap altra que amb l'objecte dels seus pensaments. De vegades un pensa en la naturalesa masoquista de l'ésser humà, capaç de quedar enganxat amb aquest tipus de relacions, encara a risc de perdre l'autoestima pel camí. Un altre referent, 'El Apartamento' un film de Billy Wilder on el personatge de Shirley MacLaine diu plorant a Jack Lemmon que 'una noia que surt amb un home casat, mai no s'hauria de posar rimmel'.

Conflicte, amor, passió, i una profunda humanitat impressionen, reforçat amb el xoc que significa que aquesta eterna història la protagonitzin, en aquesta ocasió, dos homes. I també dos magnífics actors, com l'Oriol Grau i Paco Romero. Curiosament, cadascun d'ells parla durant l'obra en la llengua que més còmoda li és: el primer en català, i el segon en castellà. Real com el país que tenim.

Quique Culebras signa aquí un text magnífic i una direcció competent. Un home de teatre, ara establert a Tarragona (on Oriol Grau regenta la Sala Trono), pel qual professo una no gens dissimulada admiració per la seva feina des de fa temps, i del quan ja n'he parlat en les crítiques que he fet de dos muntatges seus: El soroll dels ossos quan cruixen i Ara que ho tenim tot, en cartell al Jove Teatre Regina fins al 29 de juny.

I us deixo dues crítiques més, fetes a partir de les recents actuacions a l'Àtic 22 del Tantarantana, les quals podria signar sense problemes:

http://voltarivoltar.com/2014/05/26/teatre-el-esperanza-atic22-21052014/

http://blocdenkbrota.blogspot.com.es/search/label/El%20%C3%A7Esperan%C3%A7a