El Flautista d'Hamelín

Teatre | Familiar

informació obra


Adaptació:
Cia. Olveira Salcedo
Direcció:
Olga Olveira
Intèrprets:
Olga Olveira, Juvenal Salcedo
Interpretació musical:
Jaume Tugores
Escenografia:
Juvenal Salcedo
Producció:
Cia. Olveira Salcedo
Companyia:
Teatro Silfo
Autoria:
Antoine de Saint-Exupéry
Sinopsi:

El punt de partida és la llegenda popular medieval alemanya que conta com un flautista, amb la música de la seva flauta, allibera d’una plaga de rates la ciutat d’Hamelín i com, més tard, s’enduu els nens de la localitat per allunyar-los d’uns adults que s’han negat a complir la promesa de recompensar-li la feina. Una història que suggereix una societat putrefacta i decadent que necessita un canvi. En aquesta versió, a més, per reforçar aquesta idea, els nens són acusats injustament dels delictes comesos per les rates.

Edat recomanada: 6-12 anys

Crítica: El Flautista d'Hamelín

26/04/2015

Hansel i Gretel a Hamelin

per Josep Maria Viaplana

Vist a la Mostra d'Igualada 2015.

Un espectacle d’ombres xineses, basat en el conte popular, però que en realitat només explica algunes parts del mateix, fent molt d’èmfasi en la vida dels habitants d’Hamelin, i també en la ineptitud i despreocupació del seu mandatari principal. Inexplicablement -per a mi-, introdueix al Hansel i la Gretel, d’un altre conte famós, mentre que dos moments molt importants de la història del flautista són passats de forma vaga (quan s’endú les rates) o directament obviats, com és el cas del segrest, flauta en mà, dels infants de la vila, acabant-se de cop abans de que els ciutadans es plantegin com solucionar-lo. En els gairebé 40 minuts, podem apreciar, però, dues coses molt positives, com són la voluntat de fer-lo en català dels dos actors-manipuladors (Olga Oliveiro i Juvenal Salcedo), no nascuts a casa nostra. L’altra seria una mena de visió ‘cinematogràfica’ dels escenaris on passa l’acció, i especialment com passem d’un a l’altre, com si d’un moviment de càmera es tractés. Una perspectiva que em sembla que d’altres companyies d’ombres podrien explorar: ignoro si ja ha estat així, no en els comptats espectacles d’aquesta tècnica de titelles que jo hagi vist. També em va suggerir que en les ombres, encara no hi ha entrat el vídeo, com sí que ho ha fet en el teatre o en la dansa. Veia l’espectacle i m’imaginava que, efectivament, els escenaris d’un espectacle d’ombres, i el seu moviment, podrien ser filmats, mentre l’evolució i interpretació dels personatges haurien de continuar sent, necessàriament, en viu.