Una agradable sorpresa és la representació que fa el Ballet Yacobson de
Sant Petersburg de El llac dels cignes.
Per què? doncs perquè des de la desintegració de l’ URSS quantitat de ballarins
es van veure obligats a emigrar i actuar a occident i moltes vegades se’ns ha donat gat
per llebre. Es a dir, no tota formació que ens arriba sota el nom de ballet rus
és garantia de qualitat.
D’aquí la sorpresa del bon nivell
artístic del Ballet Yacobson, un nom que ens és desconegut i que fa referència al
coreògraf i ballarí que el va fundar l’any 1969.
L’actual director del grup, Andrian Fadeev, ofereix una versió del LLac dels cignes molt propera a l’original
de Tchaikovsky i Marius Petipa, noms que encapçalen el programa, si bé també és just citar a Lev Ivanov qui, per
encàrrec del propi Petipa, va col.laborar en la coreografia.
El Ballet Yacobson ofereix una versió de bon nivell de El llac dels cignes on, si bé es fa evident que la producció no s’ha
muntat sobre grans recursos econòmics, sí que es percep un rigor global i un alt
nivell interpretatiu de tot l’elenc. Envoltats
per una escenografia en la qual predominen els colors vermellosos dels boscos
a la tardor, els blaus de les aigües del llac, i els daurats
dels vestits de la reialesa,
els ballarins donen vida als personatges del ballet més famós de la història.
Indiscutiblement l’artista
que brilla per damunt de la resta és Alla Bocharova, la ballarina que encarna
el doble rol principal: el del cigne blanc-cigne negre; el d’ Odette - Odile.
Bocharova, formada
en la prestigiosa escola Vaganova, assumeix aquesta duelitat fent una
interpretació excel.lent, capaç d’aportant tant el lirisme que exigeix Odette-cigne
blanc, com desplegant la sensualitat i la maldat d’Odile-cigne negre. En la reencarnació
dels personatges, la ballarina ofereix un desplegament de matisos teatrals i de
virtuosisme tècnic fent brillar els moments coreogràfics més coneguts com són,
entre altres, el pas a dos del segon acte o variacions del tercer acte, ja des
de la seva condició de cigne negre.
Artem Pykhachov
està correcte com príncep Sigfrid, però lluny del nivell de la protagonista
femenina, mentre que Andrey Gudyma, va posar el llisto molt alt en la
interpretació del bufó de la cort.
Sota la direcció de
Nikolai Koliadko, l’Orquestra Simfònica del Teatre de Rostov va fer una adient
interpretació musical aportant solvència a la vetllada, a excepció d’una
percussió en moments dissonant.
