El llibre de la selva

Familiar | Musical

informació obra


Composició musical:
Ferran González
Intèrprets:
Maria Berenguer, Mariona Campos, Gerard Flores, Marc Miramun, Roc Olivé, Esther Pérez-Ferrer
Escenografia:
Lleo Quintana
Vestuari:
Lleo Quintana
Il·luminació:
Francesc Campos
So:
Francesc Campos
Coreografia:
Esther Pérez, Pere Faura
Direcció Musical:
Olga Fañanàs
Direcció:
Gerard Nicasi
Companyia:
La Trepa
Autoria:
Pere Faura
Sinopsi:

Un infant , mentre fuig de l’atac del tigre Shere-khan, se separa dels seus pares i va a raure al cau dels llops, que l’adopten com a fill propi sota la protecció de la pantera Bagheera i d’Akela, líder del Consell de la Roca.  

El nen, a qui anomenen "MOWGLI" ( que significa ”la granota", ja que no no té pèl al cos), creix aprenent a respectar les lleis del Poble Lliure de la selva, ensinistrat per Baloo, un ós amb qui viu nombroses aventures que li fan entendre el valor de les lleis, de l’amistat i del treball en equip. 

Però a mesura que creix, les diferències entre Mowgli i els llops es fan més evidents i arriba el moment de tornar al poble dels humans, allí on ell pertany. Però abans caldrà que resolgui el seu enfrontament amb el tigre, tasca en la que tindrà l’ajut d’Akela i del Germà Gris (llop germà de Mowgli).

Recomanat a partir de 5 anys.

Crítica: El llibre de la selva

20/02/2017

Vestir la selva de Rudyard Kipling amb peces de luxe

per Andreu Sotorra
L'espectacle té tant de risc com d'ambició. ¿Com es representen els principals personatges de la faula de Rudyard Kipling (Bombai, 1865 - Londres, 1936) que envolten Mowgli a la jungla dels llops o els que ronden per la selva o les mones que es pensen que Mowgli és com una mena de titella o joguina que es pot trencar, quan l'imaginari col·lectiu els té identificats per la múltiple influència audiovisual?

La companyia La Trepa ho fa amb un treball de vestuari excel·lent de Lleo Quintana i amb una interpretació coral musical, amb partitura del veterà de la casa, Ferran Gonzàlez, que aconsegueix una tonalitat allunyada de les melodies típiques d'altres musicals familiars i entra de ple en l'atmosfera singular que requereix la selva. També ho fa convertint les bèsties en éssers humanitzats sense que es noti la conversió i fent que, a manera que avança l'espectacle, es fusionin sense trencaments la personalitat humana i la del bestiari.

A més, l'adaptació, necessàriament breu, que un altre veterà de la casa, Macià G. Olivella, fa del clàssic de Rudyard Kipling fuig dels estereotips endolcits que han fomentat el cinema disneyià i les sèries animades i aprofundeix en el discurs original, extraient-ne la síntesi de la història de Mowgli, amb un rerefons de respecte per la llibertat dels pobles i el dret a decidir a quina comunitat vol formar part quan Mowgli es troba foragitat a la vegada per la tribu dels llops i la tribu dels humans. (...)