No pretenen fer broma amb la mort, perquè saben que és una cosa molt seriosa. Però fer-li una picada d’ullet... I plantar-li cara amb tendresa... I mirar-la de front... Això segur que sí, encara que sigui des de darrere d’un antifaç de Batman... Potser el batmòbil és aquella famosa barca que conduïa Caront... Potser el Joker ens espera a les portes de la Averno... Potser la quimioteràpia no és tan diferent de la kriptonita. Per què no? Així serà si volem viure la mort com si fóssim superherois en les pàgines d’un dels còmics de la nostra infantesa, un d’aquells còmics que llegíem al llit protegits pels llençols, que tacàvem de dònuts i dels quals gaudíem amb crispetes...
Quan a algú li diuen que la mort ha trucat a la porta, pot vestir-se de superheroi o esperar que un superheroi el rescati. Pot plantar-li cara o girar-li l’esquena. Pot enfrontar-s’hi o amagar-se. Pot dir-se mentides o morir-se en les seves veritats. Quan a algú li diuen que la mort ha trucat a la porta, pot deixar-se morir o lluitar per la vida... i, quan a algú que estimem li diuen que se li acaba el temps, li podem demanar compartir-lo o robar-li amb les nostres pors i les nostres penes.
El David ha decidit convidar la mort a entrar a casa i entretenir-la amb vells còmics a l’habitació de la seva infància, però la seva germana s’hi resisteix i lluita per evitar que amagui el cap sota la capa d’un superheroi qualsevol. La mort es pot afrontar de moltes maneres i, junts, aquests germans hauran de trobar un camí en el qual tots dos es puguin sentir còmodes.
Òscar Galindo i Marta Genís són aquests germans que han decidit afrontar junts una de les grans aventures de la vida, mentre que Ramón Garrido fa la resta de papers en aquesta història que ha escrit i dirigit Adrià Olay.
Encara no hi ha crítiques publicades