Vist el diumenge, 20 de desembre de 2020 a la Sala La Planeta de Girona, dins la programació del Temporada Alta
És difícil explicar alguna cosa més que les sensacions quan en un espectacle l'argument és tan 'líquid' (com agrada dir ara), probablement perquè un viatge és la forma de que qualsevol variant pel camí tingui cabuda i no ens 'xoqui' gaire als adults, perquè als infants em sembla que, pel que vaig veure, tant els hi és. I està bé que sigui així.
La Gloria Sirvent ens demostra les seves capacitats per a l'espectacle, tant explicar una història, passar sense transicions innecessàries en una escena a interpretar varis personatges i la narradora, cantar i fer un grapat de moments que diverteixen als més assistents, però sobretot als petits, que és del que es tracta. A més, posa en joc molts recursos, amb una estètica acurada i minimalista (les làmpades amb diversos personatges, la sorra d'una platja, el petit 'set' amb el qual ens obsequiarà amb una escena de vídeo maquíssima, la seva veu cantant... També hi ha lloc per a les intervencions del públic, i d'interpel·lar-lo per a que digui la seva.
I el viatge? Bé, no és un llibre de Marco Polo ni res semblant. Com dic, un viatge a un lloc que ben bé sembla imaginari no té perquè ser-ho, al capdavall no necessitem cap guia per anar pels somnis.
Però de tot el que he dit, no deduïu, si us plau, que estem parlant d'un espectacle de clown o pallassa: per molt divertida que resulti, la seva intervenció pot ser més un cabaret 'blanc' per a infants o un 'onewoman' show que fan d'altres artistes.
Al final, l'important és que el públic (i sobretot els infants) ho passin bé, i aquest objectiu s'acompleix. Tant, que posar de llistó els 5 anys em sembla exagerat, jo crec que nens i nenes de 2-3 anys poden passar-ho bé, ja que les contínues estimulacions sensorials fan que reaccionin demostrant que són dins de la història. Ara bé, potser a partir dels 7-8 anys, aquests mateixos infants no tindrien els al·licients que sí pot tenir un/a clown com es veu sovint, sota el cartell de 'Tots els públics'.
Una nota tècnica final, i és que la disposició dels elements a l'escenari, han de poder garantir la correcta visibilitat de tothom, cosa que ara, amb els buits a què ens obliga la Covid, no dóna problemes, però que quan ja els teatres puguin tenir l'aforament complet, els petits objectes que hi ha al davant de tot (preciosos) poden provocar els ja clàssics moviments d'espectadors a la platea, per a poder-ho veure.
